MOSQUES I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits
que treballen de nits.
Pere Quart
Avui m'ha vingut al cap aquest poema que vaig haver de fer llegir i estudiar als meus pobres alumnes de 1r d'ESO fa un parell d'anys.
Hi he pensat quan, a quarts de dues del matí, m'he despertat rascant com una embogida el que, de totes, totes, semblava una picada de mosquit. Renegant, me n'he anat al bany a comprovar l'estat de les ferides i... taxan! El meu dit índex de la mà esquerra s'havia convertit en una botifarra enorme i enrogida que em feia una picor de mil dimonis.
Més renecs (no els poso, per si hi ha menors).
Després d'un bon raig d'aigua freda, ja que se'ns va acabar la pomada de les picades, me n'he tonat al llit. M'estiro, i sento com el psicòpata-assassí de dits riu a cor que vols pensant quina part del cos mortificarà tot seguit.
-I un be negre! - he deixat anar en veu alta, fet que ha causat que l'A es despertés sobresaltat i m'enviés a regar unes quantes vegades quan li explicava el motiu.
Ràpida com una gacela, he obert el calaix-màgic (que és com la capsa de bombons de'n Forrest Gump, mai saps que et trobaràs a dins!). N'he tret un aparell d'aquells elèctrics, li he encastat la pastilleta meravellosa i... a dormir!
No m'han tornat a picar.
Amics, companys, compatriotes: declaro oberta la temporada de caça sagnant del mosquit. Uniu-vos a aquesta noble causa!
4 comentaris:
jajajaja!!!! el retorn dels mosquits!!! bonissim!!
odio els mosquits!! a sobre suposo que soc molt dolç perque tots m´ataquen a mi!!
a casa piquen als nanus...pobrets! són tant dolcets! jajaja
però ja els tinc protegits amb els aparells elèctrics eh! no et pensis!
A casa piquen a totom menys a mi no se potser tinc defenses naturals , aixo si els apareills eletrics van força bé.
Publica un comentari a l'entrada