dijous, de novembre 23, 2006

Criatures!

Sóc mestra vocacional. Què hi farem! Formar part d'aquesta "rara avis" no em fa millor ni pitjor que d'altres, sinó que m'ajuda a enfrontar-me amb més o menys optimisme a la tasca fascinant d'acompanyar els infants en el seu descobrir diari. I no hi ha dia en què, amb ells, t'adonis del perquè de moltes coses que ni tan sols pensaves, o que, pel contrari, se't plantegin un mar de dubtes immens.
Les criatures que m'envolten són incomformistes de mena, crítics, analistes, però alhora, sensibles, tendres, atents,... I com més joves, menys floritures envolten les seves opinions. Són lliures, i s'expressen com a tals.
I no us negaré pas que a vegades voldries perdre'ls de vista una estona, que el teu cos i pensament d'adult no et permet seguir les exigències constants que et plantegen. Però amb tot, allò positiu que m'aporten, és molt més del que jo els podré aportar mai. Però ho intento, perquè, vés per on! Sóc incomformista com ells.
Sigueu progenitors o no, us agradi aquest món o no, us proposo un repte amb la seguretat que el disfrutareu: apropeu-vos a les criatures. Una estona, no cal que sigui massa, us farà adonar de com poden a arribar de ser, de fascinants, aquests "bojos baixets"!

Nadal

Permeteu-me que fugi del tòpic de moda per declarar, obertament, que M'AGRADA EL NADAL. Aquesta època de l'any m'és especialment agradable i perquè no, màgica. És en aquestes dates quan aprofito per estar amb aquells qui estimo i el dia a dia o la malaltia no em premeten visitar com voldria. I, si el sou m'ho permet, aprofito per fer-los el regal que voldria fer altres vegades però no m'ha estat possible. I ho vaig perquè vull. No m'hi obliga ningú. No em dieu que això no és tot un plaer: veure, com des del més petit al més vell, s'emocionen i se'ls il·luminen els ulls davant d'aquell detall (per petit que sigui) que mostra que penses en ells i en allò que els agrada més. Petit-gran plaer, com tots amb els que omplo aquesta pàgina. La vida m'ha premiat envoltant-me de gent que fuig d'hipocresies absurdes i busca el benestar dels seus. I celebrar aquestes dates amb ells és tota una festa. Potser per això vaig decidir casar-me en dates nadalenques, per poder afegir més joia, si cal, a la que m'acompanya quasi un mes seguit. Perquè jo, tal com les criatures i els centres comercials, ja em trobo immersa en l'ambient festiu que durarà ben bé fins passat Reis. Els meus alumnes hi col·laboren, com sempre, aportant-hi una il·lusió que la duresa de la vida acostuma a esborrar a mida que ens fem grans. Tota una llàstima.
En fi, deixeu-me que us enviï els meus millors desitjos a tots aquells que, com jo, encara disfruteu de la màgia del Nadal.