Criatures!

Sóc mestra vocacional. Què hi farem! Formar part d'aquesta "rara avis" no em fa millor ni pitjor que d'altres, sinó que m'ajuda a enfrontar-me amb més o menys optimisme a la tasca fascinant d'acompanyar els infants en el seu descobrir diari. I no hi ha dia en què, amb ells, t'adonis del perquè de moltes coses que ni tan sols pensaves, o que, pel contrari, se't plantegin un mar de dubtes immens.
Les criatures que m'envolten són incomformistes de mena, crítics, analistes, però alhora, sensibles, tendres, atents,... I com més joves, menys floritures envolten les seves opinions. Són lliures, i s'expressen com a tals.
I no us negaré pas que a vegades voldries perdre'ls de vista una estona, que el teu cos i pensament d'adult no et permet seguir les exigències constants que et plantegen. Però amb tot, allò positiu que m'aporten, és molt més del que jo els podré aportar mai. Però ho intento, perquè, vés per on! Sóc incomformista com ells.
Sigueu progenitors o no, us agradi aquest món o no, us proposo un repte amb la seguretat que el disfrutareu: apropeu-vos a les criatures. Una estona, no cal que sigui massa, us farà adonar de com poden a arribar de ser, de fascinants, aquests "bojos baixets"!