dimecres, d’octubre 12, 2005

Una dutxa calenteta en temps de tardor

Com diuen els savis, "la vida no s'atura" i quasi sense avisar, de cop ha arribat la tardor. I amb ella també ha arribat la fresca que no esperes, acostumada als càlids dies d'estiu, i que es tradueix en aquella sensació de desprotecció davant d'una natura canviant. I et trobes fora de casa, indefensa davant un fred que no esperaves i que la jaqueta amb què has sortit no pot evitar que t'entri dins el cos. I et passes el dia desitjant arribar a casa i permetre't un d'aquells plaers que, deixeu-m'ho confessar, més m'agrada: una dutxa amb l'aigua ben calenta. Sentir com els rajos d'aigua van abraçant cada racó del teu cos i de cop i volta una sensació de plaer t'envolta, és el millor remei a aquests nous temps de fred que s'acosten. Una mena de recompensa a les hores que has passat fora lluitant contra els elements, ja siguin els de la natura, com els que la pròpia vida porta a cada pas.

divendres, d’agost 12, 2005

La felicitat (petita reflexió filosòfica)

Avui, en un documental d'aquells de dissabte a la tarda al 33 parlaven sobre Epicur i la felicitat. Sembla mentida com quelcom tan abstracte i difícil de definir com la felicitat ha estat, és, i possiblement seguirà essent allò més buscat pels humans. Se'm fa difícil pensar una sola persona que no es plantegi com a objectiu vital, ser feliç. I és precisament aquesta ansietat la que ens porta, seguidament, al desconcert:què és la felicitat?
Respondre a aquesta pregunta no és fàcil, ja que al meu entendre hi ha tants camins per assolir-la com persones en aquest món. I és d'aquesta manca de concreció de la que es nodreixen els llibres - malament anomenats- "d'autoajuda", que s'encaparren en dir-nos que només n'hi ha una, de felicitat i que la manera d'aconseguir-la es troba, vés quina coincidència, en les seves pàgines plenes de tòpics i obvietats (es nota que no m'agraden?).
Per mi la felicitat és un cúmul de factors que em porten a un estat de benestar prou adequat. No us en donaré pas la recepta ni crec que la necessiteu, ja que com us deia, allò que per a mi és plaent per a vosaltres podria arribar a ser, fins i tot, molest. Només us diré que puc dir, sense dubtar un instant, que sóc feliç. I que es tracta d'una felicitat continuada i duradora, d'aquelles senses grans vacil·lacions, amb moments de més intensitat i d'altres amb alguns entrebancs, però felicitat al cap i a la fi, que això és el que compta.

dimecres, de maig 11, 2005

Fer-se fosc tard

Amb la primavera, un dels canvis que més agraeixo és el retard en l’hora de fer-se fosc. Això de que a les 8 del vespre encara hi hagi la llum del dia em proporciona una vitalitat absent als mesos d’hivern. És com si el sol em fes arribar una veueta que em diu: “Ei, tu, posa’t la jaqueta i surt al carrer! Jo t’il·lumino la passejada”. Es fa agradable sortir a estirar les cames pels carrers de Girona que ben aviat s’ompliran de flors i que ja respiren primavera pels quatre cantons. I sempre trobes gent. Tant li fa si són les tres del migdia d’un diumenge o les set de la tarda d’un dimarts, vagis on vagis hi ha parelles passejant, gent mirant aparadors o dos estrangers cruspint-se un entrepà en un dels bancs de la Rambla. És un d’aquells misteris que no entendré mai, com tants d’altres: què hi fa tota aquesta gent al carrer aquestes hores? Ara que, ben pensat, ells deuen pensar exactament el mateix de mi i no sabria pas què respondre. Suposo que allò que em fa sortir al carrer és el fet de deixar aquell indret on em sento segura i que és casa meva per endinsar-me en el món desconegut que resulten, sovint, els racons d’aquesta ciutat que em fascina cada dia més. Això sí, desenganyem-nos, si m’agrada sortir de casa és perquè sé del cert que, tard o d’hora, tornaré a la seguretat que em proporcionen les seves estances.

dilluns, d’abril 18, 2005

Una miqueta de sol

Per fi ha sortit el sol que tant trobava a faltar. Després d'un hivern extremadament fred i una primavera que amenaça plujosa, ahir vaig tenir un petit glop de felicitat en veure'l passar a través de les làmines de les persianes.
No sé a vosaltres, però a mi sentir els rajos de sol a la cara ni que sigui durant un breu instant de temps, em proporciona una sensació de benestar difícil d'explicar. És com si de sobte una petita onada de tranquil·litat omplís tots els espais del meu cos i alhora em donés força per encarar-me a allò que se'm pugui plantejar.
Doncs bé, aquest matí he tingut un d'aquests instants màgics en haver d'estar-me una estona treballant a l'exterior. Tot i el soroll que hi havia i la impossibilitat de poder desconectar completament, aquest petit moment m'ha servit per fer fugir malsons i agafar energies per afrontar el ritme d'una vida que com cantava en Gavaldà, sovint és bonica...però complicada.

diumenge, d’abril 17, 2005

Diumenge, les 10.40 del matí...

Sembla mentida que estigui creant un blog a les 10 del matí d'un diumenge, però la veritat és que fa més d'una hora que estic llevada i a part de disfrutar de la vista d'una Girona que es comença a despertar, hi ha poques coses a fer a casa a aquestes hores. I no em queixo pas, de fet m'agrada disfrutar d'aquestes hores de solitud un cop per setmana. Em llevo, esmorzo, i campo tranquil·la per casa fins que de cop i volta m'apareix el xicot amb cara d'adormit dient-me: "què fas?fa gaire que estàs desperta?" I a mi m'encanta que ho faci igual que ho ha fet aquests cinc anys. Aquest és un dels rituals que, lluny de resultar-me monòtons o molests, m'encanten i fan que tingui ganes que arribi el cap de setmana. De fet, ara que hi penso, sóc una persona a qui agraden aquestes coses senzilles del dia a dia que algú va qualificar com a "petits plaers de la vida diària". Recordo que fins i tot va fer-se un llibre sobre aquests plaers - crec que es deia "El primer glop de cervesa i altres petits plaers" - i van parlar-ne en un programa de ràdio. Un dia us faré una llista dels meus preferits, començant pel d'una dutxa llarga i amb l'aigua ben calenta després d'una jornada de treball.
Us deixo, que hi ha un xicot que em reclama amb els ulls plens de lleganyes...