Avui, en un documental d'aquells de dissabte a la tarda al 33 parlaven sobre Epicur i la felicitat. Sembla mentida com quelcom tan abstracte i difícil de definir com la felicitat ha estat, és, i possiblement seguirà essent allò més buscat pels humans. Se'm fa difícil pensar una sola persona que no es plantegi com a objectiu vital, ser feliç. I és precisament aquesta ansietat la que ens porta, seguidament, al desconcert:què és la felicitat?
Respondre a aquesta pregunta no és fàcil, ja que al meu entendre hi ha tants camins per assolir-la com persones en aquest món. I és d'aquesta manca de concreció de la que es nodreixen els llibres - malament anomenats- "d'autoajuda", que s'encaparren en dir-nos que només n'hi ha una, de felicitat i que la manera d'aconseguir-la es troba, vés quina coincidència, en les seves pàgines plenes de tòpics i obvietats (es nota que no m'agraden?).
Per mi la felicitat és un cúmul de factors que em porten a un estat de benestar prou adequat. No us en donaré pas la recepta ni crec que la necessiteu, ja que com us deia, allò que per a mi és plaent per a vosaltres podria arribar a ser, fins i tot, molest. Només us diré que puc dir, sense dubtar un instant, que sóc feliç. I que es tracta d'una felicitat continuada i duradora, d'aquelles senses grans vacil·lacions, amb moments de més intensitat i d'altres amb alguns entrebancs, però felicitat al cap i a la fi, que això és el que compta.
Respondre a aquesta pregunta no és fàcil, ja que al meu entendre hi ha tants camins per assolir-la com persones en aquest món. I és d'aquesta manca de concreció de la que es nodreixen els llibres - malament anomenats- "d'autoajuda", que s'encaparren en dir-nos que només n'hi ha una, de felicitat i que la manera d'aconseguir-la es troba, vés quina coincidència, en les seves pàgines plenes de tòpics i obvietats (es nota que no m'agraden?).
Per mi la felicitat és un cúmul de factors que em porten a un estat de benestar prou adequat. No us en donaré pas la recepta ni crec que la necessiteu, ja que com us deia, allò que per a mi és plaent per a vosaltres podria arribar a ser, fins i tot, molest. Només us diré que puc dir, sense dubtar un instant, que sóc feliç. I que es tracta d'una felicitat continuada i duradora, d'aquelles senses grans vacil·lacions, amb moments de més intensitat i d'altres amb alguns entrebancs, però felicitat al cap i a la fi, que això és el que compta.
