Com diuen els savis, "la vida no s'atura" i quasi sense avisar, de cop ha arribat la tardor. I amb ella també ha arribat la fresca que no esperes, acostumada als càlids dies d'estiu, i que es tradueix en aquella sensació de desprotecció davant d'una natura canviant. I et trobes fora de casa, indefensa davant un fred que no esperaves i que la jaqueta amb què has sortit no pot evitar que t'entri dins el cos. I et passes el dia desitjant arribar a casa i permetre't un d'aquells plaers que, deixeu-m'ho confessar, més m'agrada: una dutxa amb l'aigua ben calenta. Sentir com els rajos d'aigua van abraçant cada racó del teu cos i de cop i volta una sensació de plaer t'envolta, és el millor remei a aquests nous temps de fred que s'acosten. Una mena de recompensa a les hores que has passat fora lluitant contra els elements, ja siguin els de la natura, com els que la pròpia vida porta a cada pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada