dimarts, de desembre 30, 2014

Balanç d'un any...en majúscules

D'aquí unes hores s'haurà acabat el 2014, un any estrany, en què sovint, en posar la data a la pissarra, se m'ha escapat més d'un 2013.

Encaro el 2015 amb ganes, amb esperança, i amb tot de bons desitjos (i bons propòsits) encara per estrenar.
No acostumo a fer mai balanços de finals d'any. D'aquest en concret em quedava el regust d'un any dur, de lluita, de decepcions que no esperava trobar. Però malgrat tot, un cop em poso a desgranar tot allò que ha suposat, m'adono que ha estat un gran any, un any ple de descobriments, de primeres vegades, d'afrontar reptes que crèiem no saber superar...i ens n'hem sortit.
Queda molt camí, però vull fer una llista d'aquestes petites-gran coses per quan la recança em digui que no ens passa mai res de bo:
  • Ha estat l'any de lluitar pel que més m'importa, les princeses. De reclamar el que era de justícia...i que em sigui donat.
  • L'any de, després de massa bufetades, trobar la meva veu. Plantar-me i dir "Ja n'hi ha prou". Que hi hagi qui se n'alegri i m'encoratgi i qui, agradant-li més la versió submisa, no sàpiga entendre aquesta JO.
  • L'any de la nostra primera mani (a la Via vam anar-hi 3 de 4). De sentir les princeses cridar IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i pensar que cal lluitar, encara més si cap, per a un món millor per a elles.
  • L'any de veure com n'arriba a ser de valenta la M. Veure-la vèncer el terror a l'aigua (un dia parlarem d'on li venia i la irresponsabilitat de segons qui) i no només això, si no aprendre a nedar en un temps rècord que fa que tingui la meva profunda admiració.
  • L'any de la fi d'una etapa, la de tenir fills a la llar d'infants. D'enyorança de tenir criatures petites, però l'alegria de veure-les créixer sanes i fortes i convertir-se en totes unes princeses de 3 i 5 anys.
  • L'any de la nostra primera vegada dormint fora de casa. De ser capaços, amb un mínim- quasi nul - pressupost, organitzar una aventura d'aquelles que entren a la retina i perduren a la memòria perpètuament.
  • L'any del nostre primer concert i nit sols com a parella des que som pares. Confirmar que seguim sent aquella parella de nòvios que es passaria l'estona mirant-se embadalits.
  • L'any del nostre primer casament com a pack familiar. De veure ser feliç una de les persones que més estimo i poder ser part de la seva felicitat.
  • L'any d'entreveure que, en certa manera, existeix el karma. Que a força de ser atents i (intentar ser) bona persona, acabes rebent somriures i detalls de gent -quasi sempre desconeguda- que creu  en tu i la teva petita família.
  • L'any de les sortides culturals. Dels cap de setmana al Museu del Cinema per veure les projeccions d'en Capelito. Que la gran et demani visitar-ne l'exposició i no en tingui prou amb el 3/4 d'hora que passeu recorrent-ne les sales. De visitar el CosmoCaixa i entrar al Planetari Bombolla, sortint fetes unes expertes en planetes, satèl·lits i altres cosos celestials. D'anar al Museu Blau i fer de científiques, descobrir que ens encanta explorar i acabar demanant una lupa (i un microscopi) a Ses Majestats. Veure com la seva fascinació i ganes d'aprendre em deixen a mi fascinada.
  • L'any de la petita obrint els ulls al màgic món de les lletres. De la seva capacitat llampec per aprendre cada lletra i la seva passió per descobrir tots i cada un dels sons que componen cada paraula que diem.
  • L'any del nostre hortet urbà amb cara i ulls. De recollir els primers fruits i quedar-nos amb ganes de molt més la propera primavera.
  • L'any d'escriure i rebre cartes d'aquelles que et deixen un excel·lent gust de boca. D'una anada i vinguda de missives que, espero, duri uns anys més.
  • L'any d'obrir un blog nou i intentar recuperar aquest des d'on us parlo. De no sortir-me'n massa, però seguir pensant que val la pena anar tornant.
  • L'any de tenir-vos al meu costat i sentir-vos en molts moments molt a la vora. I que això m'ompli de joia.