En una cantonada del menjador, ocupant poc més de tres metres quadrats (d'aquí l'ús del diminutiu) hi he instal·lat el meu raconet. Hi tinc el mini-escriptori vermell de l'Ikea, un ordinador vell amb pantalla plana -d'altra banda no hi cabria- i un munt de llibres, apunts, fitxes per corregir,...
N'estic ben enamorada. Cada dia, ja sigui per una cosa o altra, m'hi amago una estona i em sento la reina del món. Allà mano jo. L'ordre -o desordre- que hi regna, la llum, la decoració,... depèn única i exclusivament de mi.
No em considero una persona possessiva o amb ànsies d'imposició, però la possibilitat de tenir el meu espai propi m'encanta. I estic segura que molts de vosaltres també teniu el vostre "oasis particular", aquell espai del pis on, no saps ben bé perquè, et sents amo i senyor de tot el que s'hi fa.
I aquesta mena de norma no escrita sembla haver-se extès als altres membres de la casa, que abans d'interrompre allò que estic fent s'esperen a què acabi i tot. Com si les normes que governen aquell espai fossin diferents de les de la cuina o l'habitació, per posar-ne dos exemples. Misteri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada