Només sé que no sé res.

Navegant per aquests blogs de Déu, m'he trobat amb un d'una tal Menxu que m'ha fet exclamar: "Carai, aquesta sí que en sap!". De passada, m'ha vingut al cap la reflexió d'aquell savi que deia "Només sé que no sé res" i li he donat tota la raó. Aleshores, m'he apuntat (una, que té memòria de peix:4segons!) que demanaria a l'A que em digués on he d'anar per aprendre a fer aquelles coses amb l'ordinador.
Sóc inquieta de mena, jo. Almenys per al que fa a aprendre coses noves. Suposo que per això, en acabar la carrera, vaig sentir un buit brutal al cervell. Ja està? No he d'estudiar més? Com si passar-te estudiant tres quarts de la vida que has viscut fins aleshores no fos suficient. I no, per a mi no va ser prou. En volia més.
I vaig començar a donar pals de cec: que si intentar fer la diplomatura de mestra d'anglès, que si provar d'aprendre a tocar la guitarra,... Sort que vaig acabar centrant-me i buscant allò que realment m'omplís: cada any faig un o dos cursets del Pla de Formació de Zona que és, per aquells qui no sou del gremi, una oferta de cursos gratuïts on ampliar coneixements relacionats amb educació. I, a l'estiu, un curset més, per no perdre pistonada. Això sí, m'emprenya haver d'estudiar "per força" i d'aquí (i de la seva inutilitat) la meva fòbia per les opos.
L'altre dia, un bon amic i gran mestre va dir-me que aquesta ànsia de saber no és pas dolenta, que pitjor seria pensar que ja ho sé tot.
No voldria pas que amb això us pensèssiu que penso tal o tal altra cosa sobre la gent que no vol estudiar. Cadascú ha de fer allò que li plagui. És, només, que a mi em satisfà, aprendre.
Per als encuriosits, aquest estiu li toca al torn a dos cursets que porten títols tan fascinants com:
-L'ús col·loquial del català a l'escola.
i
-Una pissarra amb programari lliure

Què? Macos, oi?