En Quimet és el company inseparable de la Laia. L'ha acompanyat a tot arreu des que va néixer.
Es tracta d'un ós, de material desconegut (jo diria que no és pas de feltre) dotat d'una paciència infinita. L'altre dia, la Laia li mossegava ferventment el morro. Jo, com a tieta responsable que sóc, vaig cridar-li l'atenció dient-li que allò no estava bé, i pensant, dins meu, que tal com l'arrossega per tot arreu, el pobre deu estar més brut que una guilla i no és pas qüestió d'anar-lo mossegant . Ella, sense deixar de fer-ho, em va mirar tota estranyada i va seguir amb la seva tasca. Dedueixo que deuria pensar que un company de fatigues hi és precisament per això: per donar-te suport quan tens ganes de mossegar a algú.
Té sort, ella, de tenir en Quimet. Estigui trista, contenta, decebuda, alegre, inquieta o dormilega, ell sempre és allà, a la seva disposició.
Llàstima que, en fer-nos grans, no ens serveixi un ninotet qualsevol, i ens passem mitja vida buscant una persona de carn i ossos que faci aquesta funció.
Que tinguis sort, petita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada