A "El príncep de les marees" el prota deixa anar una frase que fa més o menys així: "De petit, em semblava la dona més meravellosa del planeta. No vaig ser el primer fill en equivocar-se respecte a la seva mare".
A mi, en canvi, m'ha passat just al contrari que al Nick Nolte: com més gran em faig, més m'adono de la sort de tenir-la com a mare.
Ja sé que tots pensem que la nostra mare és la millor, però us puc ben jurar que jo, quan ho dic, ho faig amb coneixement de causa: la meva és una lluitadora nata, una dona que ha passat tota la seva vida corrent una mena de cursa d'obstacles on el destí es proposava fer-li més dificultós el camí a cada cantonada. Volia estudiar i no va poder, a part de perquè a casa s'havia de portar quartos per seguir endavant, perquè una malaltia a la psique va deixar-la sense ànims ni concentració per poder estudiar. I amb tot, és una de les persones més intel·ligents i amb més cultura que conec. No volguéssiu mai jugar al Trivial en contra d'ella!
Sovint se la nota cansada, deprimida i podries pensar que es tracta d'una persona trista o amargada. Lluny d'això, el seu cansament és la mínima conseqüència de la vida que li ha caigut a sobre i a qui la coneixem ens sorprèn que a vegades tingui ganes de llevar-se al matí.
Però si algun tret defineix de manera més exacta la meva mare és la seva capacitat d'estimar. Estima, estima i no es cansa d'estimar. Estima als qui l'estimen i fins i tot a aquells que saps que no l'estimen ni una desena part de com ella ho fa. Quan fa quatre dies l'entraven a quiròfan per a una intervenció de la que no sabíem si se n'arribaria a sortir, les seves últimes paraules van ser pensant en els altres: "Que Déu us beneixi a tots!"- ens va deixar anar. I a mi se'm va fer un nus a la gola. N'he d'aprendre tant, d'ella! Per això vaig estar-me tota l'estona de la intervenció demanant a Déu, el destí o qui fes falta, que me la deixés al meu costat una llarga estona, perquè com diu el seu poeta de capçalera: "Tenemos que hablar de muchas cosas, compañero del alma, compañero"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada