dijous, d’octubre 25, 2007

Por


Fa dos dies que tinc por.
I és una por que pensava que no tornaria a experimentar: la por a no saber què tens.
Fa més d'un mes que la fatiga em domina. Una fatiga persistent, que no es minimitza i que m'acompanya de set del matí a onze de la nit, sense treva. A més, se li han afegit els mal de cap diaris, amb una intensitat tan forta que em costa pensar, actuar, concentrar-me.
Per això vaig trucar la metgessa de capçalera. Perquè confio en ella, perquè sé que és de les qui s'interessa, que no em deixarà fins que no sàpiga què tinc.
I va visitar-me dilluns, i em va dir que no sap què em passa. Que faríem una analítica urgent -l'endemà mateix em xuclaven la sang qual vampires assedegades- per tal de descartar que no sigui una anèmia.
I jo me la mirava, i intentava estar tranquil·la. Però no podia, perquè feia dos minuts que m'havia preguntat si encara em visitava al Clínic (a la Unitat de Fibromiàlgia). I jo, que sí, però que perquè ho pregunta. I ella: "doncs perquè allà també tenen la Unitat de Fatiga Crònica".
I ja hi som: tan bon punt ha dit aquestes paraules, m'entra el pànic. I estic dos dies desitjant tenir "només" una anèmia. Perquè per molt que no sigui mortal, ni terrible com un càncer, la SIDA, o un d'aquestes malalties tan espantoses, acostumar-se a viure i acceptar la fibro no és fàcil. I no sé si em veig amb cor de començar de nou.
Quines ganes que siguin les 7 i la metgessa em somrigui dient-me: "Tranquil·la, que no passa res!"

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Com ha anat?

Una abraçada, molt forta!

Mikel ha dit...

Doncs ja ens explicaras...ANIMS!!!

Petjada ha dit...

ostres... jo també espero que no sigui res més que una anemia, bonica!

mafalda ha dit...

Gràcies a tots. Doncs no, no tinc anèmia. La metgessa diu que no sap què tinc amb la qual cosa, segueixo igual de atemorida.
Suposo que caldrà anar a un especialista que descarti que tinc Fatiga Crònica.
Gràcies de nou!

Anònim ha dit...

Un abrazo muy fuerte.

Clint ha dit...

Això això que descartin...i tu que milloris! petons

Anònim ha dit...

Vaja... aixi uqe no era anèmia? caram, caram... i a l'unitat del clínic, hi aniràs?

Noia, molts anims, no sé pas si podem fer alguna cosa, han de ser moments difícils...

Una abraçada ben fortaaaaaaaaa!!!!