diumenge, de desembre 30, 2007

Carícies telefòniques

Conversa telefònica amb en Juli. Fa dies que vull parlar-hi i trenco aquesta timidesa meva absurda i en marco el telèfon de casa, desitjant tenir sort.

Em contesta un Juli engripat, cansat de dies de febre i em retorna la vergonya d'aquell qui es descobreix trucant en mal moment. Ell, però, és atent com sempre i em prega que li expliqui el què i el com dels dies que fa que no xerràvem. Pregunta per l'escola, la salut, els projectes, les pors, les inquietuds.

I anem desgranant temes, navegant del banal al transcendent, sense vela ni timó. Ell parla poc, sóc jo qui xerra. Però quan parla ho fa amb aquella tonada suau, pausada, que a mi em tramet tanta tranquil·litat. I té per a mi paraules d'elogi, d'esperança, d'ànims, de suport.

I en penjar el telèfon, com em passa ara en recordar-ho, esbosso el somriure de qui se sent estimat.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Aquestes converses telefòniques són fantàstiques! :-)

david santos ha dit...

Un buen año de 2008.

mossèn ha dit...

curiós ... bon any !!! ... salut

Mikel ha dit...

molt bon a any nou!!

ÀnimaAlada ha dit...

MOlt bon any maca! les carícies sempre són agradables! Cuida't, mua!

Xavi XS ha dit...

Un post ideal per acabar un any, no creus??? Em sóna molt al que jo anomeno petits grans moments, que no signifiquen res trascendent, però que importen tant i tant...

Ah, i si et decideixes a trucar més sovint, segur que esbossaràs molts més somriures. Podria ser un propòsit de la Mafalda pel 2008!!!

Una abraçada, Xavi (Pep's friend)