No ha gosat respondre res. Durant els meus vint-i-moltíssims anys de vida, inclosos els que fa que la comparteixo amb ell, SEMPRE menjo iogurt natural per postres de sopar. Aquesta premissa només s'ha vist interrompuda en circumstàncies molt excepcionals, i un dia normal i corrent com el d'avui no pot considerar-se part d'aquest grup d'excepcions.
Suposo que és per això que fa estona que s'ha amagat fent veure que mira la televisió i no ha remugat gens ni mica quan li he demanat de fer servir l'ordinador. Coi, que en aquesta república independent de ca nostra (semblo l'anunci de l'Ikea) cadascú té el seu paper, i el de l'A. consisteix -a part de moltes altres coses, no ho minimitzaré pas- en responsabilitzar-se que no falti res important en l'apartat alimentari. I ELS IOGURTS SÓN UN ELEMENT MÉS QUE IMPORTANT EN LA MEVA ALIMENTACIÓ!
Que quan tenia dos anys, sort en va tenir ma mare dels iogurts per mantenir-me alimentada! Jo tenia una paràlisi facial que em deixava inutilitzada mitja cara i m'alimentava quasi exclusivament, de iogurts. Ella sempre diu que pensava que amb tanta sobredosi els hauria acabat aburrint, i va succeir ben al contrari, són la meva passió. Ah! I no valen imitacions barates o sucedanis, que una té el gust molt ben educat: els iogurts, han de ser de qualitat. No tinc exclusivitat amb cap marca, però tampoc em conformo amb qualsevol exemplar.
Així doncs, faig una crida: gent de Girona o voltants, si teniu iogurts naturals, feu-me'ls arribar!
Us estaré eternament agraïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada