Ella es passa el dia a casa. La persona que la cuida li fa companyia, l'ajuda, la distreu tan com pot fins que el rellotge marca les set.
Aleshores, ell torna a casa, exhaust d'un jornal de feina, i l'abraça i li pregunta què li cal.
Tot dins una rutina eterna, en què el guió marca, de 7 a 9: anar a comprar d'un salt (ella estarà tota sola a casa), dutxar-la, vestir-la i fer el sopar.
Mentrestant, ella li haurà explicat el dia de tots els seus fills: el metge d'un, la discussió de l'altra, la feina penjant d'un fil del tercer,... Poc a poc, anirà desgranant les històries que s'ha après mentre parlava amb ells per telèfon.
Durant anys, la seva única vida ha estat la dels altres: tancada entre les quatre parets del seu pis sense ascensor, ha vist més d'un cop com passaven setmanes sense que ella pogués sortir al carrer.
Des de fa uns dies, però, el seu món ha canviat. Ara parla amb ell de caixes, de dates, es dediquen a fer plans d'on aniran. L'esperança li ha arribat en forma de pis amb terrassa en una planta baixa. Metres i racons nous l'esperen per estrenar.
I li brillen de nou els ulls. I parla de com sortirà al jardí cada tarda. Organitzen una nova rutina en què ella el podrà acompanyar al carrer.
I els ulls d'ell brillen amb els d'ella. I pensa que potser sí, potser ara tot serà millor.
Aleshores, ell torna a casa, exhaust d'un jornal de feina, i l'abraça i li pregunta què li cal.
Tot dins una rutina eterna, en què el guió marca, de 7 a 9: anar a comprar d'un salt (ella estarà tota sola a casa), dutxar-la, vestir-la i fer el sopar.
Mentrestant, ella li haurà explicat el dia de tots els seus fills: el metge d'un, la discussió de l'altra, la feina penjant d'un fil del tercer,... Poc a poc, anirà desgranant les històries que s'ha après mentre parlava amb ells per telèfon.
Durant anys, la seva única vida ha estat la dels altres: tancada entre les quatre parets del seu pis sense ascensor, ha vist més d'un cop com passaven setmanes sense que ella pogués sortir al carrer.
Des de fa uns dies, però, el seu món ha canviat. Ara parla amb ell de caixes, de dates, es dediquen a fer plans d'on aniran. L'esperança li ha arribat en forma de pis amb terrassa en una planta baixa. Metres i racons nous l'esperen per estrenar.
I li brillen de nou els ulls. I parla de com sortirà al jardí cada tarda. Organitzen una nova rutina en què ella el podrà acompanyar al carrer.
I els ulls d'ell brillen amb els d'ella. I pensa que potser sí, potser ara tot serà millor.
4 comentaris:
un canvi radical ... salut
Bien por ellos...
un saludo
la vida ens porta canvis constants!!
Que bonic, Mafalda, m'ha emocionat... És que darrerament estic d'una llagrimeta sempre a punt, noia, què hi farem.
Anem a casa del mussol.
SAóc tan burra que no he mirat si per la pàgina tenies un mail, ja el buscaré. Si de cas, el primer que feia, i ara fem amb una altra bèstia, normalment la mascota de la classe o relacionat amb el projecte que treballem, o algú que els faci gràcia, és donar-li protagonisme d'ajuts. El mussol ens recordava les paraules difícils que apreniem, les específiques d'algun treball, l'ortografia d'algunes (allò del ajuts a la vista per la memòria de les pesadilles normatives que no els expliquem) I ara tenim personatges que ens porten suggeriemnts, contes, però penjats per alla la classe.Tenim en Pinotxo titella de fusta gran, que ens duu símbols del curs de l'any, tu ja sabràs quin suc treure a aquestes coses. També fem reculls en portafolis amb fundes de plàstic de les seves aportacions d'informació, jo que sé, preguntant-te què els pot agradar...Ara fa un parell de cursos que ens hem decidit a portar la "ciència" del grans a la classe. Lupa binocular, lupes de mà per cada grup, allò un racó d'observació dels petits, però adaptat a l'experimentació amb més rigor, fan quaderns dels experiments fets, si sortim porten un quadern de camp.... Quin rotllo t'he fotut, i de totes maneres jo tinc l'adreça de correu posada... Petonassos, saps on sóc, sempre que vulguis!!!!
Publica un comentari a l'entrada