Durant el sinuós camí de la vida, de vegades aquesta ens regala el gran tresor de conèixer gent apassionant. Persones que, amb la seva companyia, t'ajuden a construir l'enrevessat trencacloseques del què, el com, el quan, el des d'on i el per a què.
Em considero una persona afortunada: he tingut -i amb alguns encara el conservo- el goig de compartir amistat amb uns quants personatges d'aquests. Són gent que m'ha impactat profundament i s'han convertit, moltes vegades, en el meu millor puntal, el suport, l'empenteta que em manca en determinats moments.
Deia que sóc afortunada. Però això és quedar-se curt quan de qui parlo és de l'A.
L'A. és el meu suport, el meu puntal, l'abraçada calurosa, la paraula de suport. És la bruíxola que em guia quan em perdo, el raig de sol enmig d'un cel ennegrit. És aquell que no es rendeix, que busca solució sense pausa, que et dóna la mà per pujar un graó més.
Però és molt més que això: és l'amic, és l'amant, és aquell que sap fer-se invisible quan allò que necessites és estar sol. És aquell que et coneix molt més que tu mateixa, que no té por dels teus defectes, que no s'espanta davant les creiexents dificultats.
I és els meus ulls plens de trapelleria, amb aquella mirada que em fa perdre el nord.
I és, sobretot, el motiu que m'empeny, cada dia, a intentar ser una mica millor.
D'aquí quatre dies és el nostre aniversari de matrimoni. I aquestes paraules són, encara que es quedin curtes, un petit homenatge a l'home que fa, cada dia, la meva vida una aventura apassionant.
Em considero una persona afortunada: he tingut -i amb alguns encara el conservo- el goig de compartir amistat amb uns quants personatges d'aquests. Són gent que m'ha impactat profundament i s'han convertit, moltes vegades, en el meu millor puntal, el suport, l'empenteta que em manca en determinats moments.
Deia que sóc afortunada. Però això és quedar-se curt quan de qui parlo és de l'A.
L'A. és el meu suport, el meu puntal, l'abraçada calurosa, la paraula de suport. És la bruíxola que em guia quan em perdo, el raig de sol enmig d'un cel ennegrit. És aquell que no es rendeix, que busca solució sense pausa, que et dóna la mà per pujar un graó més.
Però és molt més que això: és l'amic, és l'amant, és aquell que sap fer-se invisible quan allò que necessites és estar sol. És aquell que et coneix molt més que tu mateixa, que no té por dels teus defectes, que no s'espanta davant les creiexents dificultats.
I és els meus ulls plens de trapelleria, amb aquella mirada que em fa perdre el nord.
I és, sobretot, el motiu que m'empeny, cada dia, a intentar ser una mica millor.
D'aquí quatre dies és el nostre aniversari de matrimoni. I aquestes paraules són, encara que es quedin curtes, un petit homenatge a l'home que fa, cada dia, la meva vida una aventura apassionant.
15 comentaris:
Doncs moltes felicitats! Quants en feu?
Carai, tu ... l'A és un paio afortunat, sempre ho he dit!!!
Felicitats a tots dos!!
Petonets
ei gràcies per passar-te pel blog, i obviament, bona cagada a tu també! encara que sembla que el tió ja t'ha cagat un bon regalet pel que he pogut llegir en aquesta entrada jejejjee
això és bonic !!! ... felicitats !!! ... salut
Doncs moltes felicitats i que duri!
Siii, com passa el temps, felicitats en aquest 2n aniversari!!!!
Que el 2008 sigui un any ple de bons moments, malauradament els no tan bons ja venen sols, oi?
Un petonàs, molt i molt fort!!!!
Moltes gràcies a tots i totes! Doncs sí, avui és el nostre 2n aniversari i estem més enamorats que mai, si és q això és possible.
Moltes felicitats maquíssima! Per cert, des del meu bloc estàs guardonada! un petó!
Un poco tarde, pero muchas felicidades para los dos.
Quina sort que teniu, tots dos. Bueno no, no deu ser sort, deu ser que us ho mereixeu, seguríssim.
Bones festes maca!
Aprofita aquesta felicitat que brolla del teu matrimoni dia a dia...
Fa dies que no et sento, ni tinc massa constància, coses de la vida, però no arribaré a dimecres, sense haver-te dit avui dimarts dia de Nadal, que et desitjo tot el millor, que estiguis bé, animada, contenta, que tinguis sort, salut i que la felcitat t'acompanyi sempre. Petons, bonica!
bon nadal !!! ... salut
En primer lloc, felicitats.
Visito per primer cop el teu blog i veig que compartir la passió per les "felicitats petites", tal com jo els dic, i també els dedico un secció.
Cal aprendre a gaudir d'aquests petits detalls que ens donaran realment la felicitat.
Publica un comentari a l'entrada