Per calmar els nervis fins al divendres (quan sabré si he entrat en el meravellós món del funcionariat o no), he decidit concentrar totes les energies en altres coses.
Per això. avui, ni corta ni perezosa -bé, perezosa, una mica-, me n'he anat a comprar plantetes noves...
Qual Indiana Jones en busca de vés-a-saber-quin-coi-de-tresor, m'he encaminat al Mercat, on sé que hi ha, almenys, dues parades de plantes i flors.
La noia que m'ha atès és d'aquelles que dóna gust tractar-hi: amb paciència, m'ha anat ensenyant plantetes que s'ajustessin a allò que jo demanava, literalment: plantes que creixin i que no costi gaire cuidar-les.
Que dius: aquesta noia és una crack, si aguanta descripcions com la teva. Pozí!
Al final, me n'he anat amb un Ibiscus que ja és al balcó del menjador parant el sol, i un Spathiphyllum, o Cuna de Moisés pels amics, que és al meu costat amb cara de a-veure-quina-pertorbada-m'ha-tocat-per-mestressa.
Ho he descarregat tot a casa i me n'he anat al Tot a 1€ a comprar testos i altres eines per fer la feina de jardinera oficial.
He tranplantat les noves adquisicions i, de passada, he arreglat una miqueta la menta - que no llenço encara pensant allò de "mentre hi ha vida, hi ha esperança", i he penjat l'heura amb un apanyo al balcó de la cuina que ja veurem quants dies dura.
Espero que les cuques no se'm tornin a rebel·lar, que amb la menta agonitzant ja en tinc prou!
Podeu veure les fotos de totes les meves nenes fent click aquí.
Per això. avui, ni corta ni perezosa -bé, perezosa, una mica-, me n'he anat a comprar plantetes noves...
Qual Indiana Jones en busca de vés-a-saber-quin-coi-de-tresor, m'he encaminat al Mercat, on sé que hi ha, almenys, dues parades de plantes i flors.
La noia que m'ha atès és d'aquelles que dóna gust tractar-hi: amb paciència, m'ha anat ensenyant plantetes que s'ajustessin a allò que jo demanava, literalment: plantes que creixin i que no costi gaire cuidar-les.
Que dius: aquesta noia és una crack, si aguanta descripcions com la teva. Pozí!
Al final, me n'he anat amb un Ibiscus que ja és al balcó del menjador parant el sol, i un Spathiphyllum, o Cuna de Moisés pels amics, que és al meu costat amb cara de a-veure-quina-pertorbada-m'ha-tocat-per-mestressa.
Ho he descarregat tot a casa i me n'he anat al Tot a 1€ a comprar testos i altres eines per fer la feina de jardinera oficial.
He tranplantat les noves adquisicions i, de passada, he arreglat una miqueta la menta - que no llenço encara pensant allò de "mentre hi ha vida, hi ha esperança", i he penjat l'heura amb un apanyo al balcó de la cuina que ja veurem quants dies dura.
Espero que les cuques no se'm tornin a rebel·lar, que amb la menta agonitzant ja en tinc prou!
Podeu veure les fotos de totes les meves nenes fent click aquí.
6 comentaris:
no facis gaires experiments amb la mare naturalesa ... pringar-se de terra ... regar ... ui ... quita quita !!! salut
Compte que els bitxos salten de víctima en víctima amb una facilitat de no dir.
doncs amb la teva descripció...jo pensava que te les donarien de plàstic! jajajaja cuida-les molt, eh, que ara les coneixem!
Mossèn, pensa que sempre que hi ha pringue, després hi ha dutxa, sabó, carícies,...
Puji, no m'espantis! A les barricades!
Clint, home, de plàstic encara no! I jo cuidar-les, les cuido, són elles les que se'm suicïden!
teniu raó ....... pringa´t, pringa´t ... per cert, puc ajudar-te amb el sabó ... salut ... sabó ??? ... perdó, volia dir "carísies" ... ;)
La menta també se'm mor sempre. Ja estic pensant que les venen amb data de caducitat, com els replicants de Blade Runner.
Publica un comentari a l'entrada