Tot i la meva profunda ignorància tecnològica, m'apassiona el món d'Inernet.
L'uso cada dia per a mil coses diferents: hi llegeixo els diaris, busco rutes per anar a un lloc determinat, hi penjo fotos, ...
Suposo que part d'aquesta passió és que, a través de la xarxa, he fet bons amics, com tots vosaltres. Gent que, sense ni saber ni com et dius, t'ofereix suport moral quan estàs ensorrat, i celebra amb tu les alegries. Què més pots demanar?
Sí, ja sé que res pot suplir el contacte físic entre dues persones: el gest, la mirada, l'abraçada, diuen moltes vegades molts més que mil paraules. Però el fet de poder parlar, intercanviar opinions, animar, etc a gent que tens lluny, hi fa molt.
A més, per a mi, Internet ha suposat el primer pas per després establir amistats "físiques": persones que havia conegut a través de la xarxa, han esdevingut grans amics amb qui quedo sempre que puc i, fins i tot, un s'ha acabat convertint en la persona amb qui comparteixo vida des de fa una pila d'anys, el meu marit.
Últimament m'envaeix, però, la sensació que m'estic quedant enrere, que la cosa avança, avança i jo no puc seguir el ritme com desitjaria i em fa por quedar-me pel camí. Per això atabalo a l'A demanant-li que m'expliqui com es fa això, o allò, o què coi vol dir això del 2.0 (i no parlo de Gran Via 2,eh?!). I ell m'acaba engegant: "No sóc l'Enciclopèdia, jo!"
Avís a tots els informàtics de la sala: o dissimuleu, o correu el perill que us ataqui amb preguntes d'algú ben perdut en aquest món que avança massa ràpid per a una iaiona com jo.
L'uso cada dia per a mil coses diferents: hi llegeixo els diaris, busco rutes per anar a un lloc determinat, hi penjo fotos, ...
Suposo que part d'aquesta passió és que, a través de la xarxa, he fet bons amics, com tots vosaltres. Gent que, sense ni saber ni com et dius, t'ofereix suport moral quan estàs ensorrat, i celebra amb tu les alegries. Què més pots demanar?
Sí, ja sé que res pot suplir el contacte físic entre dues persones: el gest, la mirada, l'abraçada, diuen moltes vegades molts més que mil paraules. Però el fet de poder parlar, intercanviar opinions, animar, etc a gent que tens lluny, hi fa molt.
A més, per a mi, Internet ha suposat el primer pas per després establir amistats "físiques": persones que havia conegut a través de la xarxa, han esdevingut grans amics amb qui quedo sempre que puc i, fins i tot, un s'ha acabat convertint en la persona amb qui comparteixo vida des de fa una pila d'anys, el meu marit.
Últimament m'envaeix, però, la sensació que m'estic quedant enrere, que la cosa avança, avança i jo no puc seguir el ritme com desitjaria i em fa por quedar-me pel camí. Per això atabalo a l'A demanant-li que m'expliqui com es fa això, o allò, o què coi vol dir això del 2.0 (i no parlo de Gran Via 2,eh?!). I ell m'acaba engegant: "No sóc l'Enciclopèdia, jo!"
Avís a tots els informàtics de la sala: o dissimuleu, o correu el perill que us ataqui amb preguntes d'algú ben perdut en aquest món que avança massa ràpid per a una iaiona com jo.
8 comentaris:
Quins temps aquells en els que per fer un treball d'escola havies d'anar a la biblioteca i consultar l'enciclopèdia catalana de la llengua...
I què? te'n vas sortint?
De vegades em quedo mirant el meu ipod-dels-collons (divino de la muerte) i penso en tot el que em podria donar, en com n'és de desconegut per a mi (que només conec les funcions play i stop), en com infravaloro les seves possibilitats.
Perquè ja tenim una edat...
Ai,Menxu, per sort ja és història, tot i que alguns alumnes meus (són petitons) encara usen l'enciclopèdia de casa seva. Per cert, que tu ets una de les que corre risc a ser preguntada. Qui avisa...
Faig el que puc, Puji, faig el que puc! Ara faig un curset per aprendre a mig-fer una pàgina-tipus pissarra per fer educació-on-line. A veure si me'n surto!
Perdedor , m'has recordat tan a mi mateixa! Jo també em miro l'ordinador amb el carinyo-ràbia de saber que segur que podria fer molt més d'allò que hi faig a hores d'ara. Snif!
Mafalda, aquí tens un Tecnócrata més a la teva disposició per aportar el seu granet de sorra. A l'Espai D de tant en tant parlem d'alguna coseta d'aquestes que funciona amb xips i altres andrómines del dimoni.
Salut!
si vos sou una iaiona ... jo soc el cardenal de Canterbury !!! salut
ai reina que ne fa de temps que passo d'estar a l'última! total pa que!
Però amb els blogs s'aprèn força! i sempre hi ha qui en sap més i ajuda!
Quina bona gent que corre per aquí!
Dani , en prenc nota! No saps l'oferiment que acabes de fer-me, jejeje!
Mossèn , vos sou el que a ca meva en diem "un madur interessant", jejeje!
Clint ,he decidit fer una llista del que vull aprendre i descartar allò que ja no crec que pugui arribar a entendre.
Heu vist el ninotet a la barra d'adreces?
Gràcies, Puji per les instruccions!
Publica un comentari a l'entrada