De vegades, tot plegat costa. La vida va fotent-te mastegots un rere l'altre. I tu, allà, qual "tentetieso" (que en català és un "saltamartí" però ho trobo més visual en castellà), aguantant estocades una rere l'altra, recuperant-te i aixecant-te un cop, i un altre, i un altre.I quan creus que ja no pots més, que ja has rebut massa, que plegues, que llences la tovallola, allà està ella: aquella mirada, aquell "mama!" que et fa fondre, aquell petó tan sonor, aquella innocència, aquell...
La M, i rere ella, l'A, a qui, tot no agradar-li el Llach (com és possible?!) fa seva la cançó "Tinc un clavell per a tu", amb el seu esforç, el seu optimisme, el seu suport,...
Jo no tinc un clavell, tinc un ram de vida, de joia, d'esperança.
4 comentaris:
Una gran cançó!
Disfruta d'aquesta etapa tan dolça.Creixeran i també amb ells els problemes però hem d'aixecar-nos un cop darrere l'altre.
Contenta de llegir-te calidoscopi :)
Tens dos tresors :-))
FELIÇ 2011, GUAPA!!!
Un petó, una abraçada, i, què en faré de dir ànims? Ja els tens, quan pots...
Realment, els somriures dels petits t'omplen de vida!
Publica un comentari a l'entrada