diumenge, d’octubre 19, 2008

T'has equivocat!

Divendres, en Pep -que m'estima massa- va escriure un mail preciós sobre mi, parlant sobretot del fet que tingui ganes de somriure malgrat tots els contratemps que arrossego i acumulo.

Hi deia coses tan dolces que no goso ni transcriure-les, d'una banda per la vergonya que em fa i, per l'altra, perquè crec que, bàsicament i com diria el mític Zinc Piritione: "T'has etivocat".

Jo de campiona no en tinc res.

Jo sobrevisc, i prou. I bàsicament ho faig perquè sé que no hi tinc altre remei. Perquè entre moltes altres coses sóc una covarda, algú amb una por tan gran a la mort que ni suïcidar-se gosaria.

Sóc una ploramiques, una indecisa i una queixaire (hi ha qui diu que van fer el Barrufet Rondinaire inspirant-se en mi!).

Tot em fa por, sóc un nervi que s'angoixa per tot i es passa el dia pensant si no podria haver-ho fet millor.

Sóc algú que, tot i tenir les idees molt clares, no gosa dir-les o, si ho fa, busca l'aprovació dels demés, no fos cas que féssim el ridícul.

I sí, de vegades somric; però és perquè algú, amb una paciència infinita, s'ho manega per fer-me riure.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Moltes de les coses que amb valentia (i molt probablement de manera exagerada) dius de tu, me les podria aplicar a mi mateixa... sobre tot això de callar i buscar l'aprovació dels demés...

Però tu fas aqui una llista de defectes per "compensar" unes floretes que algú t'havia tirat... i això demostra una gran humiltat, que és una bona virtud.

(El comentari eliminat era meu, perdona, és que ara l'he repassat i he vist que he utilitzat un plural que canviava el sentit real del que volia dir)

zel ha dit...

Calla, burra, que em faràs plorar, coi... Apalà, endavant les hatxes! Si sempre t'ho deia, jo, que coi tan rumiar... a fer, i fet fet. Petonets!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Oixxxxxxxxxxxx, per alusions, eh?

Qualsevol persona que no es rendeixi, qualsevol persona que lluiti per tirar endavant, qualsevol persona que quan té 100.000 coses sigui capaç d'esboçar un somriure, és una campiona.

Per cert, "etivocar-se" és un esparreguerisme ... no t'etivoquis, tu, ara!!!

Ah, i al que posava al mail, no hi havia cap mentida ... no l'intentis matitzar perquè no es pot!

Petonets i bon dia, reina!

PD: Sí, sí, escriuré un post!! No m'estresseu!!!