Avui he anat a mercat.
Fa un temps, de visita a ca la Zel, vaig llegir que havia fet caldo. Encara que fóssim a ple agost, em van entrar unes ganes immenses de menjar-ne, de manera que vaig estar atabalant l'A. per a què me'n donés la recepta.
Fins avui, però, no havia tingut ocasió de poder anar al Mercat Municipal a buscar-ne els ingredients.
M'hi he emportat l'A, que m'ha assessorat en la meva nul·la i vergonyosa manca de coneixement del món vegetal.
És molt trist, però no sé quina cara fa un nap, un api i tot just començo a saber què és un porro.
Així doncs, millor anar pel món amb el mestre, que em dirà de què n'he de comprar només un o bé tot un manat o si no és època de naps i la patata que cou millor és la de no-sé-quina-variant.
Ha estat prou educatiu, i n'he sortit amb mig quilet de mongetes que estan fent el xup-xup a la cuina mentre escric aquest post.
Hem aprofitat també per comprar el pa a la millor fleca de la contrada, de manera que he marxat a casa amb el cistell ple de coses que feien ensalivar.
Després d'una visita a la carnisseria, nova tanda de classes de tècniques bàsiques de cuina a casa, amb les quatre últimes instruccions per deixar-me sola davant el perill.
La cuina és ara mateix un autèntic mostrari d'olors, amb un conjunt d'aromes que fa que vulguis treure la cullera i cruspir-te els gustos que omplen l'aire.
Mentre, jo sec davant les tecles, amb el brunzit del robot-aspirador fent la seva feina, i l'A barallant-se amb el dibuix d'una fitxa que vull preparar per als meus petits alumnes.
Fa un temps, de visita a ca la Zel, vaig llegir que havia fet caldo. Encara que fóssim a ple agost, em van entrar unes ganes immenses de menjar-ne, de manera que vaig estar atabalant l'A. per a què me'n donés la recepta.
Fins avui, però, no havia tingut ocasió de poder anar al Mercat Municipal a buscar-ne els ingredients.
M'hi he emportat l'A, que m'ha assessorat en la meva nul·la i vergonyosa manca de coneixement del món vegetal.
És molt trist, però no sé quina cara fa un nap, un api i tot just començo a saber què és un porro.
Així doncs, millor anar pel món amb el mestre, que em dirà de què n'he de comprar només un o bé tot un manat o si no és època de naps i la patata que cou millor és la de no-sé-quina-variant.
Ha estat prou educatiu, i n'he sortit amb mig quilet de mongetes que estan fent el xup-xup a la cuina mentre escric aquest post.
Hem aprofitat també per comprar el pa a la millor fleca de la contrada, de manera que he marxat a casa amb el cistell ple de coses que feien ensalivar.
Després d'una visita a la carnisseria, nova tanda de classes de tècniques bàsiques de cuina a casa, amb les quatre últimes instruccions per deixar-me sola davant el perill.
La cuina és ara mateix un autèntic mostrari d'olors, amb un conjunt d'aromes que fa que vulguis treure la cullera i cruspir-te els gustos que omplen l'aire.
Mentre, jo sec davant les tecles, amb el brunzit del robot-aspirador fent la seva feina, i l'A barallant-se amb el dibuix d'una fitxa que vull preparar per als meus petits alumnes.
4 comentaris:
es pot aprofitar millor un matí de dissabte?
(val, si... però a part de l'intercanvi de fluids orgànis humans, volia dir...)
:D
petons i llepades caldoses!
Uaaaaaaau!! si des d'aquí es pot sentir l'oloretaaaa :-))
L'aspiradora va sola?? Sola de veritat?? jejeje Quins invents!!!
I què, com ha sortit l'experiment? Ja està bé, eh preciosa, de poble i no conéixer un api, coi, saps què? et donaré l'adreça de l'herbari virtual que vam fer pels nens i a veure si així.... jejeje, petonassos!
però si volies fer caldo...com és que bullen mongetes? ai ai ai!
jo en vaig fer fa una setmana..qui sap si la Zel també em va fer pensar-hi? quines coses tenen els blogs!
I va bé això del robot?
Publica un comentari a l'entrada