diumenge, de desembre 30, 2007

Carícies telefòniques

Conversa telefònica amb en Juli. Fa dies que vull parlar-hi i trenco aquesta timidesa meva absurda i en marco el telèfon de casa, desitjant tenir sort.

Em contesta un Juli engripat, cansat de dies de febre i em retorna la vergonya d'aquell qui es descobreix trucant en mal moment. Ell, però, és atent com sempre i em prega que li expliqui el què i el com dels dies que fa que no xerràvem. Pregunta per l'escola, la salut, els projectes, les pors, les inquietuds.

I anem desgranant temes, navegant del banal al transcendent, sense vela ni timó. Ell parla poc, sóc jo qui xerra. Però quan parla ho fa amb aquella tonada suau, pausada, que a mi em tramet tanta tranquil·litat. I té per a mi paraules d'elogi, d'esperança, d'ànims, de suport.

I en penjar el telèfon, com em passa ara en recordar-ho, esbosso el somriure de qui se sent estimat.

dimarts, de desembre 25, 2007

dimecres, de desembre 12, 2007

Encantada de conèixer-te


Durant el sinuós camí de la vida, de vegades aquesta ens regala el gran tresor de conèixer gent apassionant. Persones que, amb la seva companyia, t'ajuden a construir l'enrevessat trencacloseques del què, el com, el quan, el des d'on i el per a què.

Em considero una persona afortunada: he tingut -i amb alguns encara el conservo- el goig de compartir amistat amb uns quants personatges d'aquests. Són gent que m'ha impactat profundament i s'han convertit, moltes vegades, en el meu millor puntal, el suport, l'empenteta que em manca en determinats moments.

Deia que sóc afortunada. Però això és quedar-se curt quan de qui parlo és de l'A.

L'A. és el meu suport, el meu puntal, l'abraçada calurosa, la paraula de suport. És la bruíxola que em guia quan em perdo, el raig de sol enmig d'un cel ennegrit. És aquell que no es rendeix, que busca solució sense pausa, que et dóna la mà per pujar un graó més.

Però és molt més que això: és l'amic, és l'amant, és aquell que sap fer-se invisible quan allò que necessites és estar sol. És aquell que et coneix molt més que tu mateixa, que no té por dels teus defectes, que no s'espanta davant les creiexents dificultats.

I és els meus ulls plens de trapelleria, amb aquella mirada que em fa perdre el nord.

I és, sobretot, el motiu que m'empeny, cada dia, a intentar ser una mica millor.

D'aquí quatre dies és el nostre aniversari de matrimoni. I aquestes paraules són, encara que es quedin curtes, un petit homenatge a l'home que fa, cada dia, la meva vida una aventura apassionant.