No, no patiu, que no us parlaré d'en Maragall.
L'escena és igual de tràgico-còmica, però l'escenari és més casolà.
Aquest migdia, tot dinant amb l'A. (una dels avantatges del canvi d'escola), se m'ha acudit queixar-me pel dolor intensíssim que em produeix la menstruació.
Grave error.
Tot i ser l'home més atent, carinyós i el menys sexista de La Terra, segueix tenint la combinació de cromosomes XY. I això fa que, automàticament, li sigui del tot incomprensible el patiment que ens comporta aquest càstig diví (d'un Déu que o bé era mascle, o el primer masclista del planeta).
[M'agradaria fer un incís per manifestar la meva creença que, de totes, totes, qui ideà allò de "me gusta ser mujer", era un home. Cap dona, en el seu ús de totes les facultats mentals, deixaria anar una frase com aquesta, en un període -mai millor dit- com el dels dies fatals. Tanco l'incís.]
Ja tenim l'A., que amb el pragmatisme que el caracteritza, s'ha posat a calcular:
"A veure: els dolors et duren, de mitjana, un dia per periode (mentida!). Si comptem que, amb la llargada dels teus cicles, tens unes 11 regles l'any, fent quatre càlculs ràpids arribarem a la conclusió que t'estàs queixant pel fet de patir un 3% del dies de l'any. No és tant, mirat així, oi?!"
Sort que el bon home feia cara de mofa mentre ho deia, perquè si hagués parlat seriosament, us ben asseguro que demà sortiríem a la portada d'algun diari.
En fi, vaig a cuidar-me una estoneta el 3%, que sembla que vol brega.
L'escena és igual de tràgico-còmica, però l'escenari és més casolà.
Aquest migdia, tot dinant amb l'A. (una dels avantatges del canvi d'escola), se m'ha acudit queixar-me pel dolor intensíssim que em produeix la menstruació.
Grave error.
Tot i ser l'home més atent, carinyós i el menys sexista de La Terra, segueix tenint la combinació de cromosomes XY. I això fa que, automàticament, li sigui del tot incomprensible el patiment que ens comporta aquest càstig diví (d'un Déu que o bé era mascle, o el primer masclista del planeta).
[M'agradaria fer un incís per manifestar la meva creença que, de totes, totes, qui ideà allò de "me gusta ser mujer", era un home. Cap dona, en el seu ús de totes les facultats mentals, deixaria anar una frase com aquesta, en un període -mai millor dit- com el dels dies fatals. Tanco l'incís.]
Ja tenim l'A., que amb el pragmatisme que el caracteritza, s'ha posat a calcular:
"A veure: els dolors et duren, de mitjana, un dia per periode (mentida!). Si comptem que, amb la llargada dels teus cicles, tens unes 11 regles l'any, fent quatre càlculs ràpids arribarem a la conclusió que t'estàs queixant pel fet de patir un 3% del dies de l'any. No és tant, mirat així, oi?!"
Sort que el bon home feia cara de mofa mentre ho deia, perquè si hagués parlat seriosament, us ben asseguro que demà sortiríem a la portada d'algun diari.
En fi, vaig a cuidar-me una estoneta el 3%, que sembla que vol brega.
6 comentaris:
Hola! Soy tu menstruación!
Ostres quins càlculs, mai m'havia parat a pensar això... quin horror de conversa, però eh!? Uf, jo m'hagues indignat molt!
XY XY XY XY...
És lo més macu que he llegit en temps ... joder, nena! Només falta que fiquis una afoto amb "las pruebas del delito" tu també!!!
Per cert, he traído confetti!!!
Petonets Mafi
Doncs trobo que encara tens sort que sigui original i que tingui bon sentit de l'humor (a falta d'altres coses... s'agraeix!) hehehe
velleta
hi ha que tenim sort i no ens fa mal gairebé ni el 50% de dies que has dit.Però es clar quan fa...fa!!
Publica un comentari a l'entrada