Amb el retorn a l'escola, retrobo, de propina, una de les meves debilitats: els llapissos de fusta.
Els tecnòcrates com el meu home, us diran que és molt més pràctic el de mines, que si l'altre embruta, que si el "seu" no necessita que se li faci punta, mil aventatges. D'acord.
Suposo que la predilecció pels llapis de grafit -els de tota la vida-és més de caire sentimental: aquell tacte de la fusta, el traç del grafit damunt el paper, l'olor de fusta quan has fet punxa,...
Com amb qualsevol afició, intento disposar-ne d'uns quants a cada espai per on em passejo: el despatxet de casa, el menjador, l'aula, l'estoig, ... en fi, tot un estoc de llapis esperant-me per quan els hagi de menester.
La neura per tenir-ne arreu, però, m'ha dut al per si de cas: en una safateta dins el calaix de l'escriptori, hi tinc una caixa de 12 llapis -sí, sí, ja vaig amb capses tipus lot de les que comprem a les escoles-, que sempre vaig controlant que estigui completeta, no fos cas que anés a buscar-ne un i...no ho vull ni pensar!
Us deixo, vaig a fer deures per demà. Amb llapis, of course!
Els tecnòcrates com el meu home, us diran que és molt més pràctic el de mines, que si l'altre embruta, que si el "seu" no necessita que se li faci punta, mil aventatges. D'acord.
Suposo que la predilecció pels llapis de grafit -els de tota la vida-és més de caire sentimental: aquell tacte de la fusta, el traç del grafit damunt el paper, l'olor de fusta quan has fet punxa,...
Com amb qualsevol afició, intento disposar-ne d'uns quants a cada espai per on em passejo: el despatxet de casa, el menjador, l'aula, l'estoig, ... en fi, tot un estoc de llapis esperant-me per quan els hagi de menester.
La neura per tenir-ne arreu, però, m'ha dut al per si de cas: en una safateta dins el calaix de l'escriptori, hi tinc una caixa de 12 llapis -sí, sí, ja vaig amb capses tipus lot de les que comprem a les escoles-, que sempre vaig controlant que estigui completeta, no fos cas que anés a buscar-ne un i...no ho vull ni pensar!
Us deixo, vaig a fer deures per demà. Amb llapis, of course!
11 comentaris:
A mi els llapis de fusta també m'agraden molt i em van bé, perquè faig molta força quan escric i amb els de mines em carrego la punta cada dos per tres... Tot i això, mai oblidaré que quan era petita estava convençuda que els llapis de mines eren màgics i no s'acabaven mai perquè no es feien petits!
són els millors per mossegar-los ... salut
I estic totalment d'acord, millor el llapis de fusta que el de mines. Ja fa temps que escric o bé amb el teclat de l'ordinador, o bé amb llapis, m'agrada. :)
Dona, a mi també m'agrada l'olor dels llapissos de fusta quan els treus punxa ... i t'he de confessar que a la feina, per molt frikis que siguem, que ho som i molt, res de mariconades de porta-mines, aquí tothom treient punxa ... els que no utilitzen la ploma, clar!!
Un petonarro així de gros
ohhh m'encanten també! els negres i grocs de tota la vida! i amb la punta molt ben feta...
Boígrafs, bolígrafs, d'aquests que llisquen pel paper que dóna gust. Per dibuixar, per escriure, per fer gargots, bolígrafs.
Els llapis de fusta són una mica com els vinils, tenen aquell romanticisme que no pot tenir un CD.
Salut
i la llàstima que fa quan t'obliguen a llençar-los perquè se't perd entre els dits alhora d'escriure, de les vegades que els has anat fent punxa i punxa, i han anat desapareixent....
m'agradaven els del número 1, o 2. Els que eren del 4 (si no recordo malament amb la punta de dalt de color verd) em ficaven nerviós, perquè havies de fer molta força perquè es veiés el que hi escrivies.
Llapis de fusta per a dibuixar, bolígrafs (verd o blau a poder ser) per escriure, i per a fer anotacions al marge llapis de mines!
Publica un comentari a l'entrada