Si fa un temps se'm rebel·laven les cuques, ara la situació és pitjor, ja que qui se m'ha revoltat és el meu propi cos.
hi havia la Mafalda fent de cangur de la seva nebodeta. De seguida -ella és una cangur i malalta experimentada- s'adonà que el fet que la nena estigués malaltona podia derivar en una pròpia malaltia. Amb tot, mai va imaginar la magnitud de la tragèdia.
Divendres començà a notar-ne els primers efectes: que si el nas tapat, que si una mica de tos,... Poqueta cosa.
-Un refredat normal i corrent- es deia a si mateixa per intentar convèncer-se d'aquesta realitat.
Però el seu cos no pensava el mateix. Dos dies després -diumenge- i amb els símptomes del refredat anant a més, aparegué el mal de queixal. I no un queixal, no! Dos!
Patint en veure la seva dona amb aquest dolor, el marit s'oferí a fer-li una revisió dental gratuïta d'innexpert total a la seva parella. Armat amb una cullera i un llum potent, procedí a la inspecció bucal:
-Tens una càries en aquest queixal, l'altre no el puc veure però suposo que és el del seny intentant sortir- fou el seu diagnòstic.
-Però si ja vaig tenir-hi una càries i el tinc empastat!-replicà desesperada la Mafalda. Però fou innútil. El diagnòstic estava dictaminat.
Amb aquessta situació, la nostra heroïna es vegué obligada al sacrifici més gran que se li pot demanar a algú de la seva espècie: guardar silenci.
Passaven els dies -ja era dimecres- i la situació, enlloc de millorar, anava a pitjor. Les amígdales de la nostra protagonista havien adquirit el tamany de les boles de jugar a bitlles, i el queixal semblava sumar-se a la lluita contra la paciència i el dret a dormir de la pobra Mafalda. De res servien els Nolotils, els preparats pel refredat, i totes les potíngues que el seu pobre estòmac fos capaç d'assimilar. Calien solucions dràstiques:
-Demà mateix me'n vaig al metge. I a primera hora, demanaré visita al dentista!- cridà interiorment, incapaç d'articular paraula desde feia ja cinc dies seguits.
Vet aquí que una vegada...
hi havia la Mafalda fent de cangur de la seva nebodeta. De seguida -ella és una cangur i malalta experimentada- s'adonà que el fet que la nena estigués malaltona podia derivar en una pròpia malaltia. Amb tot, mai va imaginar la magnitud de la tragèdia.
Divendres començà a notar-ne els primers efectes: que si el nas tapat, que si una mica de tos,... Poqueta cosa.
-Un refredat normal i corrent- es deia a si mateixa per intentar convèncer-se d'aquesta realitat.
Però el seu cos no pensava el mateix. Dos dies després -diumenge- i amb els símptomes del refredat anant a més, aparegué el mal de queixal. I no un queixal, no! Dos!
Patint en veure la seva dona amb aquest dolor, el marit s'oferí a fer-li una revisió dental gratuïta d'innexpert total a la seva parella. Armat amb una cullera i un llum potent, procedí a la inspecció bucal:
-Tens una càries en aquest queixal, l'altre no el puc veure però suposo que és el del seny intentant sortir- fou el seu diagnòstic.
-Però si ja vaig tenir-hi una càries i el tinc empastat!-replicà desesperada la Mafalda. Però fou innútil. El diagnòstic estava dictaminat.
Amb aquessta situació, la nostra heroïna es vegué obligada al sacrifici més gran que se li pot demanar a algú de la seva espècie: guardar silenci.
Passaven els dies -ja era dimecres- i la situació, enlloc de millorar, anava a pitjor. Les amígdales de la nostra protagonista havien adquirit el tamany de les boles de jugar a bitlles, i el queixal semblava sumar-se a la lluita contra la paciència i el dret a dormir de la pobra Mafalda. De res servien els Nolotils, els preparats pel refredat, i totes les potíngues que el seu pobre estòmac fos capaç d'assimilar. Calien solucions dràstiques:
-Demà mateix me'n vaig al metge. I a primera hora, demanaré visita al dentista!- cridà interiorment, incapaç d'articular paraula desde feia ja cinc dies seguits.
Continuarà...
6 comentaris:
Vaya, tu cuando dices a coger algo no dejas para nadie.
Ahora a buscar un dentista que no este de vacaciones!!!!
Suerte.
us imagino la cara com un pà de pages .... ànims, millor vos que no pas un servidor !!! ... salut
ens fem grans? jejeje ;-)
Espero que no sigui res. Que et milloris!
Coses que pasan desitjo que ja estes recuperada.
Eps! vigila que els dentistes són moooolt dolents!...quina por!
(jo també haig d'anar-hi el més que vé!)
Publica un comentari a l'entrada