Mon pare m'ha demanat que escrigui, en nom seu, una carta al director a dos o tres diaris. Us en copio el text:
La meva dona pateix un conjunt de malalties que l'han transformat en una persona depenent de l'ajuda d'algú altre per realitzar gran part de les tasques diàries bàsiques de qualsevol persona. Conscients de la possibilitat d'unes ajudes per part de diferents Administracions, a mitjans del 2004 vam sol·licitar una valoració del grau de dependència que pateix.
Varen tardar un any i mig des de la sol·licitud, a fer-li les diferents exploracions. Mig any després, el setembre de 2006 -i havent passat 2 anys des de la petició de valoració- ens varen fer saber el resultat: un 77% de grau de dependència.
Ha passat quasi un any des d'aleshores i seguim sense rebre cap tipus d'ajuda a la qual, això sí, l'Administració ens reconeix tot el dret a rebre. I mentrestant, anem pagant unes despeses sanitàries que aviat serem incapaços d'assumir. Fins quan ens caldrà esperar?
La meva dona pateix un conjunt de malalties que l'han transformat en una persona depenent de l'ajuda d'algú altre per realitzar gran part de les tasques diàries bàsiques de qualsevol persona. Conscients de la possibilitat d'unes ajudes per part de diferents Administracions, a mitjans del 2004 vam sol·licitar una valoració del grau de dependència que pateix.
Varen tardar un any i mig des de la sol·licitud, a fer-li les diferents exploracions. Mig any després, el setembre de 2006 -i havent passat 2 anys des de la petició de valoració- ens varen fer saber el resultat: un 77% de grau de dependència.
Ha passat quasi un any des d'aleshores i seguim sense rebre cap tipus d'ajuda a la qual, això sí, l'Administració ens reconeix tot el dret a rebre. I mentrestant, anem pagant unes despeses sanitàries que aviat serem incapaços d'assumir. Fins quan ens caldrà esperar?
9 comentaris:
hi han coses que haurien de ser de franc ...... diuen que estem en un país civilitzat, en un país del primer món i davant situacions com aquestes em cau la cara de vergonya !! ... vinga, ànims !!!
A mi m'ha fet emprenyar. Però, naturalment, als que s'haurien de donar per avisats, tant els farà. Merda de país.
Ànims! Molt ben fet! Contra més és sàpigui millor. És increïble la incompetència de l'Administració. A mi, per desgràcia, m'ha tocat de molt a prop també, i et sents frustrat i impotent.
Ostres! Quina vergonya de país!!! :S
Suposo que teniu però EL GRAU D'INVALIDESA, no?
El que et descompte el trasnport públic i una mica la RENTA... és poquet però mira...
Quina merda d'administració que tenim... i mentrestant, només podem esperar. És indignant!
Sort! I a veure si serveix d'alguna cosa la queixa! ;)
Gràcies a tots!
mossèn, doncs sí! A mi també em cau la cara de vergonya quan veig la indiferència amb la qual et tracten quan vas a reclamar a Benestar social i ciutadania. Brrr!
Perdedor, esperem que, per un miracle, se n'assabentin i almenys, tinguin una mil·lèssima de segon de culpabilitat.
Boira, espero que la teva situació millori, doncs!
Anna Tarambana, fa anys que té la invalidesa per una de les malalties, però el tema grau d'invalidesa, la propera Renta serà la primera en què podrem utilitzar-la. Ja t'explicaré.
Trillina, esperar, i anar pagant la senyora que la cuida durant tot el dia, ja que hem de treballar per poder pagar aquest servei. Millor no et dic quan ens costa cada mes!
Verge Santa... ¡¡a mitjans de 2004!! Quina vergonya de pais :(
i els politics preocupats per els papers de salamanca.... l´administració fot vergonya.
jo diria que tal com pinten les coses, fins que no acabin amb la Renfe res de res...són una colla de paràsits tots plegats!
Vinga una abraçada!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada