Petita meravella

Jo no sóc jo. He mutat.

Però no patiu, que la mutació ha estat a fi de bé, i ara sóc una persona molt millor de com era.

Els meus sentits s'han aguditzat i la meva oïda, per exemple, és capaç de distingir el més mínim so produït uns quants metres més enllà.

No només això, sinó que a més, envia la senyal d'alerta al cervell, que activa els ulls de visió nocturna, que es disposen a escodrinyar el petit habitacle situat als peus del llit.

L'olfacte no es queda enrere, i tota jo m'he convertit en una mena de dona amb super-poders que detecten les més minses variacions al meu entorn.

I tot plegat és fantàstic. I ho és perquè no hi ha altre meravella al món comparada amb la que ara mateix dorm a dos metres d'on estic escrivint.

Una coseta petita, d'ulls curiosos, que tot ho vol veure, tot ho vol tastar.
Una persona que fa que la resta no tingui importància, que per un somriure seu aixecar-te cada tres hores no sigui una molèstia ni res semblant.
Un petit miracle que fa quinze dies que m'ha canviat la vida i dóna un nou sentit al llevar-se cada matí.