A moltíssima gent li agrada viatjar. Jo no sóc una d'elles.A mi, doneu-me la tranquil·litat i seguretat d'allò conegut i seré feliç.
Els calés tampoc hi acompanyen i la única sortida transfronterera que he fet va ser la lluna de mel.
Amb tot, les ganes d'anar-me'n al carajo són fortes i acabo llançant-me a l'aventura, en allò que l'A i jo hem acabat per batejar com (Re)Descobrir Catalunya.
Tot just hem fet les primeres etapes, i ens queda molt per recórrer, però els pobles que hem visitat, no ens han decebut gens.
Per començar, ens hem fet nostre allò de "conèixer casa teva" i hem recorregut uns quants pobles del Baix Empordà.
És una terra que conec i estimo després d'haver-hi viscut quasi vint anys, però com passa sempre amb allò que tens al cantó de casa, hi ha racons que encara no havia visitat.
La plaça de Monells és una de les places de poble més plàcides que recordo. Té dues terrasses de bar, a banda i banda, on prendre un refresc a mitja tarda mentre el sol t'acarona els cabells.
Un parell de gats potser us facin companyia, i s'estirin a fer la migdiada als vostres peus. De fons, el so del campanar marcant les hores i els ocells jugant a atrapar-se damunt dels vostres caps.
Així que, si teniu ganes d'una tarda de calma, la plaça de Monells és el vostre destí ideal.
Plaça de Monells
D'altra banda, diria que han estat un centenar i segur que em deixaria les vegades que he estat a Ullastret. I cada vegada que hi vaig m'hi sento bé, calmada, amb la seva plaça emmurallada on veure les criatures jugar, gent asseguda a la terrassa xerrant i avis passant l'estona mentre ho contemplen tot plegat.
Els calés tampoc hi acompanyen i la única sortida transfronterera que he fet va ser la lluna de mel.
Amb tot, les ganes d'anar-me'n al carajo són fortes i acabo llançant-me a l'aventura, en allò que l'A i jo hem acabat per batejar com (Re)Descobrir Catalunya.
Tot just hem fet les primeres etapes, i ens queda molt per recórrer, però els pobles que hem visitat, no ens han decebut gens.
Per començar, ens hem fet nostre allò de "conèixer casa teva" i hem recorregut uns quants pobles del Baix Empordà.
És una terra que conec i estimo després d'haver-hi viscut quasi vint anys, però com passa sempre amb allò que tens al cantó de casa, hi ha racons que encara no havia visitat.
La plaça de Monells és una de les places de poble més plàcides que recordo. Té dues terrasses de bar, a banda i banda, on prendre un refresc a mitja tarda mentre el sol t'acarona els cabells.
Un parell de gats potser us facin companyia, i s'estirin a fer la migdiada als vostres peus. De fons, el so del campanar marcant les hores i els ocells jugant a atrapar-se damunt dels vostres caps.
Així que, si teniu ganes d'una tarda de calma, la plaça de Monells és el vostre destí ideal.
Plaça de Monells
9 comentaris:
Encara em dura la impressió que em va fer Monells, i tinc pendent d'anar a fer unes quantes fotos, preciós, eh?
Veus? això és una de les coses que em perdó per no tenir cotxe...M'encantaria poder fer aquesta mena de "turisme-proper", buscar places i carrers de pobles petits i passejar-m'hi tranquil·lament, amb el meu marit.
Eps!! Tinc el mal vici de clicar sobre les fotos per a fer-les grans i poder gaudir de tots els detalls... i a la primera foto hi he descobert un "esperit" amagat... :-))))
Petons!!!
Preciós i calmat, són els atributs que hi destacaria jo, Zel. A mi també em va quedar el regust de no haver-hi fet més fotos, ja que tot el poble convida a fer-ho.
Doncs jo, Assumpta, el cotxe és la única "arma" amb la què compto. I sí, la primera foto té un esperit mafaldil ;) El meu home va voler que jo hi sortís i he intentat fer-me desaparèixer sense carregar-me el paissatge. No sé si ho he aconseguit massa...
Jejeje em va fer molta gràcia quan el vaig veure... primer no sabia què era... però després fins i tot vaig endevinar una bossa (en bandolera?) :-))
Encantada d'haver conegut el teu esperit :-)))
De vegades hi ha gent que se'n va a l'altra punta del món i no saben que prop de casa hi ha coses magnífiques.
M'encanta tota la província de Girona. Serà perquè és tant diferent de Tarragona.
Mafaldaaaaaa!!! Jejeje acabo de publicar un article sobre unes cases amb forma de cub que hi ha a Rotterdam i a la primera foto hi ha un "esperit" molt semblant al teu jeje però enlloc de ser "esperit Mafaldil" és "esperit Assumptil"... T'he copiat la idea... i ningú ho ha vist!! :-)) i jo, com sé que hi és, doncs el veig claríssim!! jejeje
Petons!!!
Mmmmmmmm.... Quina tranquil·litat...
Doncs jo hi vaig anar el darrer estiu de visita i em va agradar molt també. Agradable sorpresa trobar una estelada al bar de la plaça quan vaig anar a pagar la cervesa, jeje. El pitjor de tot van ser les giragonses de la carretera comarcal, pero vaja, es normal que siguin així aquestes carreteres. Però és que em maregen una mica.
Holaaaa :-)
Entro a deixar una abraçada :-)
Publica un comentari a l'entrada