diumenge, de desembre 21, 2008

I si publiquessis alguna cosa?

L'A. m'esbronca, en Pep es pensa que faig un concurs a veure qui dels dos publica menys i l'Escubi em truca preocupada en veure que no dic res de res.

"No, no em ve de gust", "Què coi vols que hi posi?" o "Aviat escriuré alguna cosa" han estat les respostes més comuns al seu interrogatori sobre la meva absència blocaire.

La veritat, ras i curt, és que no he estat bé. De fet, no n'estic encara, però comencen a motivar-me algunes coses, i això ja és molt.

Perquè per a mi el pitjor ha estat la indiferència, el veure que caus en aquella sensació de "total, per què fer res?" que fa que tot plegat no et faci ni fred ni calor.

I s'acosta el vostre aniversari, el Nadal i tota la pesca, i a tu no et motiva res.

I l'A. ha d'arremangar-se i buscar mil propostes que et puguin fer il·lusió.

I arriba un dia en què, no saps ben bé perquè, acabes assumint que, amb ganes o a desgrat, els dies passen.

I que millor afrontar l'any que comença amb desitjos i esperances, que sempre hi ha un xic de sol, entre tant núvol.

7 comentaris:

zel ha dit...

I l'hem de trobar, preciosa, que si no, ningú ens portarà el sol a casa....

Assumpta ha dit...

El sol sempre hi és!! :-)

Que a vegades els núvols el tapen? D'acord... però ell és aquí.
Tan aviat bufi una mica de vent, s'emporta els núvols i queda un dia radiant :-))

bajoqueta ha dit...

T'entenc perfectament ja que per estes dates no tot és alegria i xirinola per tothom. I si la salut no acompanya motiu de més per vore les coses una mica més grises.
Però hem de tirar endavant i buscar alguna cosa que ens motive.
Una abraçada i ànims!

Clint ha dit...

el bloc, abans de res, ha de ser un plaer, d'obligacions ja n'hi ha massa...i aquí no es desapareix si no es diu que es marxa (i tot i així ho dubto).

O sigui que tranquilitat, que venen àpats familiars i tot el que aixòo comporta!!

ÀnimaAlada ha dit...

Molt Bones Festes i millor inici dany!

Assumpta ha dit...

Hola, xiqueta, et vinc a fer una visita... i és que el teu comentari al meu blog m'ha emocionat molt.

Estic una mica xafada i, no sé, les teves paraules m'han arribat al cor... he tingut la sensació com si sempre fóssis allí.

Ara veig el comentari que et vaig posar una vegada... que el sol sempre hi és... és cert :-)) I, a més, han annunciat vent... a veure si s'emporta els núvols :-))

Una abraçada molt, molt forta!!!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Ja sé que no sóc la persona més indicada per dir-t'ho ... però i si publiquessis alguna cosa?

I no em diguis que no tens coses per publicar, eh? No m'ho diguis ...

Ale, remuacks i marramuacks!!!