dimarts, d’octubre 21, 2008

Retalls


Tots tenim aquella cançó, aquella olor, aquella imatge que fa que, quan hi pensem, ens posem melancòlics, alegres, romàntics...

Jo gaudeixo de més aviat poca memòria. Sóc un desastre recordant cites que he contret i, si no fos, per l'A i la pissarra que tenim a l'entrada de casa, oblidaria més d'un compromís.
Però vés a saber ben bé perquè, hi ha alguns versos, algunes paraules, que m'acompanyen sempre i que rebroten a la memòria i als sentits sempre que les necessito.

En moments com aquest, en què tot plegat costa de pair, em vénen el cap, immediatament, aquestes paraules:

"De vegades ens perdem sense moure'ns de casa. Sense moure'ns de nosaltres mateixos. Això ha estat un malson. Passa't lentament la mà pel front. Tanca els ulls, si cal. Esborra'l."

Miquel Martí i Pol-De vegades ens perdem sense moure'ns de casa(Del llibret Espai pel somni)


"Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà. Aprendre a estimar-se la vida, quan la vida fa mal."

Lluís LLach-Aprendre

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Dues cites magnífiques, sens dubte.

A veure si jo també seré capaç de recordar-les :-)

zel ha dit...

Com jo, de les meves, Martí i Pol i Llach, dues perles, dues necessitats imperioses, consol en moments de dol, de tristesa, alegria en moments de tendresa i felicitat. Muacks!!!!

Clint ha dit...

ostres tu, si sembles sortida d'un entrenament del Guardiola!

ÀnimaAlada ha dit...

preciós!

Anònim ha dit...

Me encanta saber que vuelves a estar por aquí. Gracias.
Escubi