Em molesta de mala manera la tendència actual a no expressar tristesa o dolor.
L'expressió absurda i sexista de "els homes no ploren" ha passat a un "però tu res de plorar, eh?!", que no entén de sexe, edat, ni situació, i que ho domina tot.
Ja pots estar destrossat i havent rebut per tots cantons, que has de ser fort, mostrar enteresa.
Plorar o mostrar-te trist és quelcom sinònim d'algun tipus de feblesa, d'inferioritat, de falta de superació.
I servidora de vostès n'està fins el capdamunt.
Me'n sortiré, seré feliç, valoro tot allò que tinc i la gent que m'estima.
Però estic trista. I ploro. I hi tinc tot el dret.
Superar dos embarassos fallits en sis mesos no és fàcil i el derecho al pataleo quan no fa ni una setmana de l'últim, és un dret adquirit.
Tota ferida necessita el seu temps. Temps per fer crosta, que més endavant es convertirà en cicatriu.
Amb les ferides del cor passa el mateix.
Com em deia un amic:
-Plora tant com et calgui. Va bé per fer neteja.
L'expressió absurda i sexista de "els homes no ploren" ha passat a un "però tu res de plorar, eh?!", que no entén de sexe, edat, ni situació, i que ho domina tot.
Ja pots estar destrossat i havent rebut per tots cantons, que has de ser fort, mostrar enteresa.
Plorar o mostrar-te trist és quelcom sinònim d'algun tipus de feblesa, d'inferioritat, de falta de superació.
I servidora de vostès n'està fins el capdamunt.
Me'n sortiré, seré feliç, valoro tot allò que tinc i la gent que m'estima.
Però estic trista. I ploro. I hi tinc tot el dret.
Superar dos embarassos fallits en sis mesos no és fàcil i el derecho al pataleo quan no fa ni una setmana de l'últim, és un dret adquirit.
Tota ferida necessita el seu temps. Temps per fer crosta, que més endavant es convertirà en cicatriu.
Amb les ferides del cor passa el mateix.
Com em deia un amic:
-Plora tant com et calgui. Va bé per fer neteja.
5 comentaris:
tens tot el dret de plorar, només faltaria...fuig també dels que et diguin que no t'obsessionis, no és que ho facin amb mala intenció però...costa pensar en altres coses!
Cuideu-se molt! Una abraçada!
Em sap greu...I pel que fa al plorar, qui sóc jo per dir-te res? (Ja saps que ploro pels descosits, i a més no puc parar quan engego...)
No és consol, però sembla, diuen, que ot arriba quan ha d'arribar... no sé, potser tens massa dolor acumulat, i la neteja funciona...Petons i ànims, no defalleixis!
Una abraçada. Aquí tens una espatlla virtual per plorar tan com vulguis.
PLORA,CRIDA,QUEIXAT TAN COM CALGUI,LA VIDA A VOLTAS ES AMARGA,PERO SOBRE TOT DEIXAR CORRER EL TEMPS SENSA AMARGO. JUGANT AMB BCN.......
Personalment crec que sempre he aconseguit fer neteja perquè sóc tremendament ploranera.
Plora tant com et calgui, passarà i tornareu a riure.
Ànims i petons, maca!
Publica un comentari a l'entrada