El Parlament de Catalunya va aprovar ahir, per unanimitat, una moció que insta al Govern a crear 8 noves Unitats Hospitalàries Especialitzades per tractar la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica. Podeu llegir-ne la notícia aquí i aquí.
Amb aquesta malaltia, com passa per desgràcia amb moltes d'altres, estem tot just a les beceroles de poder-ne conèixer del cert les causes i actuar en conseqüència.
La diagnosi es fonamenta, bàsicament, en símptomes que el malalt expressa tenir.
Això, afegit a la manca de formació i d'informació de la majoria de la classe mèdica, ha derivat en dues realitats tan deplorables l'una com l'altra:
Amb aquesta malaltia, com passa per desgràcia amb moltes d'altres, estem tot just a les beceroles de poder-ne conèixer del cert les causes i actuar en conseqüència.
La diagnosi es fonamenta, bàsicament, en símptomes que el malalt expressa tenir.
Això, afegit a la manca de formació i d'informació de la majoria de la classe mèdica, ha derivat en dues realitats tan deplorables l'una com l'altra:
- d'una banda, la de pacients que durant anys (en el meu cas crec que varen ser 3 o 4) s'han sentit menyspreats pels metges que els atenien. Metges que no sabien o no volien reconèixer una dolença real que, cada cop més, visitava la seva consulta.
- de l'altra, la de pacients que, afectats per algun altre tipus de patologia, han estat diagnosticats amb aquesta malaltia, la qual cosa suposa un menor esforç de programació de visites, proves mèdiques, etc. per al metge en qüestió.
La noticia em satisfà i molt, però queda encara un camí molt llarg per poder-nos sentir satisfets.
A la creació d'aquestes Unitats Especialitzades (que ja veurem quan es posen realment en funcionament) cal afegir-hi allò que per a mi, és el factor decisiu: una formació i informació de qualitat a tots els agents implicats: metges, malalts i familiars/societat.
Hi ha massa desconeixença i si existeix quelcom capaç de fer mal, és la ignorància.
No fa pas gaire algú va dir-me que el meu blog tracta de la fibromiàlgia.
No és pas la meva intenció, ni crec que aquest sigui el tema de fons dels meus escrits.
Sóc una persona complexa, com la majoria d'humans, i un dels aspectes que em fa com sóc és el fet de patir una malaltia.
Per això, i per la facilitat que representa parlar d'allò viscut, en dono testimoni.
Tan de bo ni jo ni ningú hagués de sentir mai més allò de "de debò que et fa tan de mal?No serà que tu mateixa t'ho provoques?"
9 comentaris:
Aquest sí que és sobre la fibromialgia... http://stopfibromialgia.blogspot.com/
Una abraçada
Eva
Flipo amb com de bé t'expliques. El bloc no va de la fibromialgia (això està clar i qui t'ho digui és que no se'l mira gaire sovint), però les explicacions que n'has fet són súpervaluoses. Especialment pels que no ho coneixem.
Abraçada.
som uns ignorants...
Felicitats.
Imagino com et deus sentir.
És com quan els ecologistes llegeixen la notícia que no caldrà fer trasvassament.
És com quen les dones llegim que amplien el permís de maternitat/paternitat.
És com quan sentim a la ràdio que hi ha una vacuna per al càncer d'úter.
És com quan algun/a directiu s'abaixa el sou.
Hi ha dies de la humanitat que cal festejar.
tot és començar ... salut
Tot és començar, però costa anar endavant, segons com, s'ha de tenir molta, però molta resistència psíquica...petonets!
Ànims i endavant!
Hi ha temporades més soportables oi?
Una abraçada!
Reina, fa dies que hi ha un cert abandó, eh? Va, que arriba el temps d'un cert descans! Petonets!
ningú pot posar-se a la pell de l'altre, per més que ho intenti...
si, a més, ni ho intenten...
però segueixo pensant que en essència tots tenim un bon fons; només que a vegades ens cal saber llegir perquè se'ns obri una mica la porta.
petons i llepades obertes!
Publica un comentari a l'entrada