dijous, d’abril 10, 2008

Caic


La setmana de tornada a la feina està essent massa masses: massa hipocresia, massa decepcions, massa esgotament per no res.
Caic, i la única cosa que em manté dreta és la mà de l'A agafant-me fort. Una mà que em cuida sense paternalismes, que sap el perquè d'aquests ulls negats d'aigua. I que no pensa dir prou fins que no sigui l'hora.

Aviat, però, caurà la pluja, i deixaré que les seves gotes em netegin els fantasmes que porto enganxats.

9 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
mossèn ha dit...

sempre s'agraeix que hi hagi aquest recolzament ... ànims !!! ... salut

Eva ha dit...

mira entre l'entrada i el tema que has posat m'has fet venir al cap una cançó del dylan "a hard rain a-gona fall" versionada per quinatana i batiste als miralls de dylan com "una gran pluja aviat caurà"

Rita ha dit...

Ànims, maca, i agafa't fort a l'A, no defalleixis ara. Les persones no sempre són com pensem, ens hi hem d'acostumar també. :)

gatot ha dit...

doncs ja som dos, bonica... i amb aquest divendres fastigós, encara més.

em sembla que vaig a buscar un tall de xocolata negra, en vols?

petons i llepades enxocolatades!

zel ha dit...

Apa, engega'ls, deixa que ja se'ls endurà el mal vent, tu a fer el que saps, i no pateixis, una bona persona sempre acaba tenint el reconeixement que mereix. Petons, bufona!

Joana ha dit...

Amunt noia! No defalleixis.
Bon cap de setmana!Mafalda

Carme ha dit...

preciosa la cançó.. tot i que va associada a un estat d´ànim teu momentani.. tot anirà bé, tot passa. recolzat en aquells que t´importen

ÀnimaAlada ha dit...

hi ha dies negres, però pensa que els de la resta de colors estan per arribar...