Sembla mentida que estigui creant un blog a les 10 del matí d'un diumenge, però la veritat és que fa més d'una hora que estic llevada i a part de disfrutar de la vista d'una Girona que es comença a despertar, hi ha poques coses a fer a casa a aquestes hores. I no em queixo pas, de fet m'agrada disfrutar d'aquestes hores de solitud un cop per setmana. Em llevo, esmorzo, i campo tranquil·la per casa fins que de cop i volta m'apareix el xicot amb cara d'adormit dient-me: "què fas?fa gaire que estàs desperta?" I a mi m'encanta que ho faci igual que ho ha fet aquests cinc anys. Aquest és un dels rituals que, lluny de resultar-me monòtons o molests, m'encanten i fan que tingui ganes que arribi el cap de setmana. De fet, ara que hi penso, sóc una persona a qui agraden aquestes coses senzilles del dia a dia que algú va qualificar com a "petits plaers de la vida diària". Recordo que fins i tot va fer-se un llibre sobre aquests plaers - crec que es deia "El primer glop de cervesa i altres petits plaers" - i van parlar-ne en un programa de ràdio. Un dia us faré una llista dels meus preferits, començant pel d'una dutxa llarga i amb l'aigua ben calenta després d'una jornada de treball.
Us deixo, que hi ha un xicot que em reclama amb els ulls plens de lleganyes...
Us deixo, que hi ha un xicot que em reclama amb els ulls plens de lleganyes...
1 comentari:
Hola noia!!!
Quina gràcia m'ha fet veure que vas obrir aquest blog el dia del meu cumpleanys....
Com t'he dit a algun altre lloc, els teus escrits estan plens de tendresa, de sentit comú (de fet, el sentit menys comú de tots!), de siceritat, que deixen al descobert la gran persona que ets, la amabilitat que transmet la teva veu, les teves paraules, tota tu.
Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Celia
Publica un comentari a l'entrada