diumenge, de maig 31, 2009

I a vegades ens en sortim

A vegades una cançó et toca la fibra. Te la toca perquè et sembla ben bé que pensessin en tu quan van fer-ne la lletra.

Aquests mesos em passa amb dues cançons del mateix grup, els Manel. Són una d'aquelles descobertes que fa l'A. de tan en quant. De sobte, un dia, et diu: Escolta't aquest grup, són bons!
I l'escoltes i, en la majoria dels casos, té raó.

Les dues cançons que m'acompanyen els últims mesos són "Corrandes" i "Ens en sortim" i el motiu que fa que les lligui totes dues, el meu embaràs.

M'he passat mesos sense gosar fer-ho públic al bloc, patint constantment per haver-vos de dir que, altre cop, ha anat malament.

Però no ha estat així. De moment, i passats quasi 5 mesos de gestació, la nena està bé, i creix i es belluga tal i com ho hauria de fer.

I començo a pensar que potser sí. Potser malgrat les pèrdues i el repòs els tres primers mesos, l'analítica que denotava alt risc de malformació, i la posterior amniocentesi per descartar-ho, tots els plors i patiments que hem experimentat, han valgut la pena.

Ens ha costat molt, hem hagut de patir encara més, però començo a pensar que els Manel tenen raó i potser Ens en sortim.

Us deixo les "Captatio Benevolientae (Ens en sortim)"