A vegades una cançó et toca la fibra. Te la toca perquè et sembla ben bé que pensessin en tu quan van fer-ne la lletra.Aquests mesos em passa amb dues cançons del mateix grup, els Manel. Són una d'aquelles descobertes que fa l'A. de tan en quant. De sobte, un dia, et diu: Escolta't aquest grup, són bons!
I l'escoltes i, en la majoria dels casos, té raó.
Les dues cançons que m'acompanyen els últims mesos són "Corrandes" i "Ens en sortim" i el motiu que fa que les lligui totes dues, el meu embaràs.
M'he passat mesos sense gosar fer-ho públic al bloc, patint constantment per haver-vos de dir que, altre cop, ha anat malament.
Però no ha estat així. De moment, i passats quasi 5 mesos de gestació, la nena està bé, i creix i es belluga tal i com ho hauria de fer.
I començo a pensar que potser sí. Potser malgrat les pèrdues i el repòs els tres primers mesos, l'analítica que denotava alt risc de malformació, i la posterior amniocentesi per descartar-ho, tots els plors i patiments que hem experimentat, han valgut la pena.
Ens ha costat molt, hem hagut de patir encara més, però començo a pensar que els Manel tenen raó i potser Ens en sortim.
Us deixo les "Captatio Benevolientae (Ens en sortim)"
