3 anys i 2 dies

Ara fa exactament 3 anys i 2 dies, el 17 d'abril de 2005, vaig obrir la paradeta d'aquest blog.
Des d'aleshores m'han passat moltíssimes coses i m'ha agradat anar comentant-les amb vosaltres.
M'he sentit acompanyada en moments bons, suportada en els rabiosos, consolada en els dolents.
Per tot això volia donar-vos les gràcies i dir-vos que, mentre hi hagi algú a l'altra banda, jo seguiré aquí.

Seguiu aquí, que el maig se'ns presenta mogut!

Caic

La setmana de tornada a la feina està essent massa masses: massa hipocresia, massa decepcions, massa esgotament per no res.
Caic, i la única cosa que em manté dreta és la mà de l'A agafant-me fort. Una mà que em cuida sense paternalismes, que sap el perquè d'aquests ulls negats d'aigua. I que no pensa dir prou fins que no sigui l'hora.

Aviat, però, caurà la pluja, i deixaré que les seves gotes em netegin els fantasmes que porto enganxats.