El nostre primer Festivalot. O com passar un cap de setmana de somni amb música a cada racó.

Costa resumir en poques paraules el que hem viscut aquest cap de setmana a la primera edició del Festivalot, el festival de música en família de Girona.
Han estat dos dies intensos de música, rialles, descobertes i gresca sense parar, recorrent amunt i avall uns carrers de Girona que respiraven música a cada racó.

Des de l'inici del festival, en què només era un projecte que Els Amics de les Arts acabaven de fer públic, vam trobar-ho d'allò més interessant: una proposta per passar dos dies de música en família en una ciutat meravellosa i que tenim ben a prop, Girona.
Així doncs, vam anar-ne seguint cada pas que anaven fent, atents a totes les accions prèvies que anaven proposant.
Va ser així com vam conèixer la seva acció d'amagar d'entrades amagades a les biblioteques de la ciutat. Una mica de sort i molt treball en equip, i vam ser els afortunats guanyadors del primer enigmot, amb el premi de 3 entrades per a anar a veure l'espectacle La Nora i el jazz.
Com a cirereta del pastís, a més, ens vam convertir en la cara familiar del festival a la televisió i vam poder conèixer dos dels components del grup i la directora del festival, una persona encantadora que s'ha desfet en atencions tan aleshores com aquests dos dies del festival.
Tan ella com en Ferran Piqué i en Joan Enric Barceló, ens han tractat com a autèntics membres VIP, saludant-nos i ajudant-nos a cada pas i tractant a les nenes com a autèntiques princeses a qui fes temps que haguessin conegut.  Els ho agraïm profundament.

Com us deia, resumir aquests dos dies de festival és extremadament complicat. Hem gaudit de 5 concerts, 3 de gratuïts i 2 de pagament (tot i que un fos amb entrades regalades, jejeje!) i que van des de l'animació infantil, el pop, la música clàssica o el jazz. Hem pogut participar en un taller de creació musical en què la gran va demostrar una aptitud per a la composició que deixava bocabadat a més d'un dels presents. Hem compartit anècdotes i rialles amb coneguts del món 2.0 a qui em tingut el plaer de desvirtualitzar i, als quals, a partir d'ara, ja podem anomenar amics. Hem viscut la ciutat de Girona com poques vegades l'havíem tastat, visitant racons que es convertien màgics per obra del festival. I hem gaudit de música, molta música. A cada racó, a cada cantonada.

Dos dies meravellosos en què hem gaudit en família (i com m'arriba a agradar fer-ho!) i hem pogut obrir a les princeses el gran, meravellós món de la música.

Ja estem delerosos de la segona edició. Ens veiem al Festivalot!

Balanç d'un any...en majúscules

D'aquí unes hores s'haurà acabat el 2014, un any estrany, en què sovint, en posar la data a la pissarra, se m'ha escapat més d'un 2013.

Encaro el 2015 amb ganes, amb esperança, i amb tot de bons desitjos (i bons propòsits) encara per estrenar.

No acostumo a fer mai balanços de finals d'any. D'aquest en concret em quedava el regust d'un any dur, de lluita, de decepcions que no esperava trobar. Però malgrat tot, un cop em poso a desgranar tot allò que ha suposat, m'adono que ha estat un gran any, un any ple de descobriments, de primeres vegades, d'afrontar reptes que crèiem no saber superar...i ens n'hem sortit.
Queda molt camí, però vull fer una llista d'aquestes petites-gran coses per quan la recança em digui que no ens passa mai res de bo:

• Ha estat l'any de lluitar pel que més m'importa, les princeses. De reclamar el que era de justícia...i que em sigui donat.
• L'any de, després de massa bufetades, trobar la meva veu. Plantar-me i dir "Ja n'hi ha prou". Que hi hagi qui se n'alegri i m'encoratgi i qui, agradant-li més la versió submisa, no sàpiga entendre aquesta JO.
• L'any de la nostra primera mani (a la Via vam anar-hi 3 de 4). De sentir les princeses cridar IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i pensar que cal lluitar, encara més si cap, per a un món millor per a elles.
• L'any de veure com n'arriba a ser de valenta la M. Veure-la vèncer el terror a l'aigua (un dia parlarem d'on li venia i la irresponsabilitat de segons qui) i no només això, si no aprendre a nedar en un temps rècord que fa que tingui la meva profunda admiració.
• L'any de la fi d'una etapa, la de tenir fills a la llar d'infants. D'enyorança de tenir criatures petites, però l'alegria de veure-les créixer sanes i fortes i convertir-se en totes unes princeses de 3 i 5 anys.
• L'any de la nostra primera vegada dormint fora de casa. De ser capaços, amb un mínim- quasi nul - pressupost, organitzar una aventura d'aquelles que entren a la retina i perduren a la memòria perpètuament.
• L'any del nostre primer concert i nit sols com a parella des que som pares. Confirmar que seguim sent aquella parella de nòvios que es passaria l'estona mirant-se embadalits.
• L'any del nostre primer casament com a pack familiar. De veure ser feliç una de les persones que més estimo i poder ser part de la seva felicitat.
• L'any d'entreveure que, en certa manera, existeix el karma. Que a força de ser atents i (intentar ser) bona persona, acabes rebent somriures i detalls de gent -quasi sempre desconeguda- que creu  en tu i la teva petita família.
• L'any de les sortides culturals. Dels cap de setmana al Museu del Cinema per veure les projeccions d'en Capelito. Que la gran et demani visitar-ne l'exposició i no en tingui prou amb el 3/4 d'hora que passeu recorrent-ne les sales. De visitar el CosmoCaixa i entrar al Planetari Bombolla, sortint fetes unes expertes en planetes, satèl·lits i altres cosos celestials. D'anar al Museu Blau i fer de científiques, descobrir que ens encanta explorar i acabar demanant una lupa (i un microscopi) a Ses Majestats. Veure com la seva fascinació i ganes d'aprendre em deixen a mi fascinada.
• L'any de la petita obrint els ulls al màgic món de les lletres. De la seva capacitat llampec per aprendre cada lletra i la seva passió per descobrir tots i cada un dels sons que componen cada paraula que diem.
• L'any del nostre hortet urbà amb cara i ulls. De recollir els primers fruits i quedar-nos amb ganes de molt més la propera primavera.
• L'any d'escriure i rebre cartes d'aquelles que et deixen un excel·lent gust de boca. D'una anada i vinguda de missives que, espero, duri uns anys més.
• L'any d'obrir un blog nou i intentar recuperar aquest des d'on us parlo. De no sortir-me'n massa, però seguir pensant que val la pena anar tornant.
• L'any de tenir-vos al meu costat i sentir-vos en molts moments molt a la vora. I que això m'ompli de joia.

De llibres i lletres. Recomanacions de llibres infantils.

Dissabte vam anar a la biblioteca.

Intentem anar-hi un parell de dissabtes al mes, i en sortim carregats d'un bon munt de llibres per a llegir a casa.

Abans, però, ens haurem instal·lat a la secció infantil -tristament despoblada sempre que hi anem- i haurem passat una bona estona fullejant, comentant i triant entre el munt de llibres i revistes que hi arriba a haver.

Les nenes gaudeixen molt d'aquestes visites i el sol fet de dir-los que hi anirem ja és tota una alegria.

La M. ha començat a "llegir" amb lletra de pal i, si abans ja li fascinaven els llibres -amb pocs mesos es quedava embadalida davant qualsevol conte de la seva edat- ara la meravella poder descobrir quina és la història que tenen amagada. La petita princesa encara és molt petita per a desxifrar lletres, però fascinada amb tanta varietat, et porta un llibre rere un altre per a que els li vagis llegint.*

Un cop hem passat una bona estona immersos entre aventures de colors, toca el moment de fer la tria definitiva que ens emportarem a casa. Aquesta tria està integrada per quatre grups de llibres (tot i que no sempre hi hagi llibres de cada grup):

• llibres que trien les princeses. Aquí hi ha de tot, i intentem que passin un segon filtre nostre, tot i que acabem emportant-nos-en algun que no hauríem triat mai els adults.
• llibres per a la petita princesa. Per a ampliar el vocabulari, o bé d'alguna temàtica propera a ella (deixar el xumet, anar al wàter i/o l'orinal, etc.)
• llibres per a ser llegit per l'adult. Petites meravelles que acostuma a trobar l'A. -té una mena de sisè sentit per a descobrir llibres fantàstics- i que estan escrits en lletra d'impremta.
• llibres per a la M. Escrits amb lletra de pal, de manera que ella pugui llegir-los, habitualment al ritme de 5 paraules la mama i 1 ella.

 Aquests viatges a la biblioteca ens han permès conèixer llibres meravellosos que ens ha fet pena haver de tornar i que t'agradaria poder recomanar a petits lectors i els seus pares.

Amb aquest esperit divulgador, començo una secció al blog destinada a donar-vos a conèixer els llibres que ens hem emportat aquesta setmana. A veure si us agraden!

Llibres triats per les princeses

• Cyril Hahn, Bumba i Gorko, el cocodril.
• Thierry Laval. Digues on és - una mena d'"On és Wally" molt entretingut.

Llibres per a la petita princesa (2 anys)

• Liesbet Slegers. Mira quines cues. Amb solapes que es van canviant i vas veient diferents animals amb la cua que no els pertoca. Entretingut i a més, està amb lletra de pal, o sigui que podria estar al grup 4.
• Isabelle Le Guay. Aprèn el nom dels animals. Vocabulari amb imatges de noms d'animals de granja, salvatges, ... També en lletra de pal! ;)

Llibres per a ser llegit per un adult

• ? El tren. Vocabulari relatiu al tren, les estacions, etc. A casa en tenim un altre d'aquesta col·lecció ("Com? Què? Per què? Junior" de l'editorial Elfos) i a les nenes els encanten. Amb solapes.
• Werner Holzwarth. La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. Un conte divertidíssim sobre caques d'animals. Tal qual. L'he llegit als meus alumnes de 2n i els ha encantat a l'hora que anaven dient: "Ecs!" (acabo de veure que hi ha algú que l'ha penjat escanejat a la xarxa).
• Mario Ramos. Sóc el més fort! Conte sobre un llop fatxenda que es passeja pel bosc ventant-se de ser el més fort, guapo, etc. N'hem llegit també "Sóc el més guapo" i ens ha encantat a petits i grans.

Llibres en lletra de pal

• Nicole Snitselaar i Coralie Saudo. Les marmotes fan vaga. Molt divertit. D'aquells llegits a dues veus (mama/M.)
• Isabelle Carrier. La passejada de la Nina. Curiós i molt fàcil de llegir.
• David Melling. En Bru necessita una abraçada. Mega-tendre. Estem pensant comprar-lo i tot de tant que ens ha agradat.

 

*Des d'aquí una abraçada a la bibliotecària curta de mires que ens va venir a cridar l'atenció perquè la petita (recordem que té 2 anys) expressava de tant en tant la seva fascinació amb "mira!" una mica massa fort pel seu gust. Fomentant la lectura infantil, sí senyor!

La casa que vull

No em considero pas una persona ambiciosa.

Intento tan com puc adaptar-me a la realitat que em toca. Em considero afortunada i dono gràcies per tot allò bo que tinc al meu voltant, que no és poc.

Amb tot, diuen que somniar és gratis. I el meu gran somni és el de fer-me gran, sense soroll ni pressa, veient com creixen sanes i felices les meves princeses. 

Si a més, pot ser a la casa dels meus somnis, encara millor.

No és una casa massa grossa. Té una entrada càlida, acollidora, d'aquelles que conviden a penjar-hi l'abric i oblidar-te del rellotge. 

El menjador i la cuina tenen la mida justa, amb un sofà que incita a passar-hi l'estona abraçats o una taula de la cuina en què es tenen grans converses mentre es prepara el sopar.

Hi ha també l'accés al pati del darrere, en què plantar-hi les quatre verdures que composen el nostre petit hort urbà.

A la planta de dalt les habitacions senzilles, sense grans estridències, tenen el punt just d'espai i confort per a gaudir dels dolços somnis que ens depara la nit. Hi ha el bany i per a mi, la millor habitació de la casa: el despatx-biblioteca. Un lloc ple de llibres fins al sostre en què tota la família pot gaudir de la lectura, l'art o l'escriptura en les dues taules d'escriptori que s'hi han col·locat. És l'espai de l'estudi, el debat o la investigació en un clima de calma i respecte.

Sé que potser passaran els anys i aquest somni no podrà realitzar-se. Em conformo en saber que a hi he estat unes quantes vegades i les seves portes segueixen obertes per a mi. Tan de bo amb el temps sigui digna d'ocupar-ne una com la que ara ocupa una persona de nom esperançador i cor més gran que la casa.

The bich is back!

Fa més de dos anys que no publicava. Dos anys de silenci amb un munt de vegades mossegant-me la llengua quan el que hauria volgut era escampar tot allò que em passava pel caparró. Dos anys d'un munt de canvis que, poc o molt, et canvien també a tu. De canviar dos cops de casa. De decidir que ja està, que em quedo a l'escola on sóc ara. De passar de mare primerenca d'una bebè petita a mare atabalada de dues nenes d'un i tres anys (i amb ganes d'una altra). D'odiar les manualitats a enganxar-me a una d'una manera espectacular.

De no tenir ni un duro a...deixem-ho estar...

Fins que he decidit que ja n'hi ha prou. Que, sigui entesa, valorada o llegida, seguiré escrivint tot allò que em fa ballar el cap. Espero que us vingui de gust passar. Fins ben aviat!