tag:blogger.com,1999:blog-122330612024-02-20T08:10:03.721+01:00CalidoscopiPerquè tot depèn de com ho mirismafaldahttp://www.blogger.com/profile/09020178828353279722noreply@blogger.comBlogger120125tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-55741861496881122672015-06-09T08:23:00.002+02:002015-06-09T08:28:28.985+02:00El nostre primer Festivalot. O com passar un cap de setmana de somni amb música a cada racó.<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxzxO77yrbAV_agKF3YWpPP1jLtnnqgcpvg3fh0kH6E60k6YWbupd19PFmipuZWYlMa0Tlro0_DgqszxJsK4bBlirPO-M5h4e4Viq-MhES34_pF5GD4GIfWkflhZ8qR-922_9r/s1600/11401197_10205719699263660_3285772338243121664_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxzxO77yrbAV_agKF3YWpPP1jLtnnqgcpvg3fh0kH6E60k6YWbupd19PFmipuZWYlMa0Tlro0_DgqszxJsK4bBlirPO-M5h4e4Viq-MhES34_pF5GD4GIfWkflhZ8qR-922_9r/s400/11401197_10205719699263660_3285772338243121664_n.jpg" width="400" /></a></div>
Costa resumir en poques paraules el que hem viscut aquest cap de setmana a la primera edició del <a href="http://www.festivalot.cat/" target="_blank">Festivalot</a>, el festival de música en família de Girona.<br />
Han estat dos dies intensos de música, rialles, descobertes i gresca sense parar, recorrent amunt i avall uns carrers de Girona que respiraven música a cada racó.<br />
<br />
Des de l'inici del festival, en què només era un projecte que Els Amics de les Arts acabaven de fer públic, vam trobar-ho d'allò més interessant: una proposta per passar dos dies de música en família en una ciutat meravellosa i que tenim ben a prop, Girona.<br />
Així doncs, vam anar-ne seguint cada pas que anaven fent, atents a totes les accions prèvies que anaven proposant.<br />
Va ser així com vam conèixer la seva acció d'amagar d'entrades amagades a les biblioteques de la ciutat. Una mica de sort i molt treball en equip, i vam ser els afortunats guanyadors del primer enigmot, amb el premi de 3 entrades per a anar a veure l'espectacle La Nora i el jazz.<br />
Com a cirereta del pastís, a més, ens vam convertir en la <a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/enigmot-a-les-biblioteques-de-girona/video/5513372/" target="_blank">cara familiar del festival a la televisió</a> i vam poder conèixer dos dels components del grup i la directora del festival, una persona encantadora que s'ha desfet en atencions tan aleshores com aquests dos dies del festival.<br />
Tan ella com en Ferran Piqué i en Joan Enric Barceló, ens han tractat com a autèntics membres VIP, saludant-nos i ajudant-nos a cada pas i tractant a les nenes com a autèntiques princeses a qui fes temps que haguessin conegut. Els ho agraïm profundament.<br />
<br />
Com us deia, resumir aquests dos dies de festival és extremadament complicat. Hem gaudit de 5 concerts, 3 de gratuïts i 2 de pagament (tot i que un fos amb entrades regalades, jejeje!) i que van des de l'animació infantil, el pop, la música clàssica o el jazz. Hem pogut participar en un taller de creació musical en què la gran va demostrar una aptitud per a la composició que deixava bocabadat a més d'un dels presents. Hem compartit anècdotes i rialles amb coneguts del món 2.0 a qui em tingut el plaer de desvirtualitzar i, als quals, a partir d'ara, ja podem anomenar amics. Hem viscut la ciutat de Girona com poques vegades l'havíem tastat, visitant racons que es convertien màgics per obra del festival. I hem gaudit de música, molta música. A cada racó, a cada cantonada. <br />
<br />
Dos dies meravellosos en què hem gaudit en família (i com m'arriba a agradar fer-ho!) i hem pogut obrir a les princeses el gran, meravellós món de la música.<br />
<br />
Ja estem delerosos de la segona edició. Ens veiem al Festivalot!<br />
<br />
<br /></div>
mafaldahttp://www.blogger.com/profile/09020178828353279722noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-83858692954954338662014-12-30T21:46:00.000+01:002014-12-30T21:46:34.692+01:00Balanç d'un any...en majúscules<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ3taLD1rlvBb318LP82mkoNWV3VNsxPmeZ01H4TtkKeBw1VItOsHSC2M4ozix7n3404Fn4J0a3i2Oah3Nb-YOZCOSBxuq4Y79eb2wC2FiNHi-9Nk42aGiaP1LcgqueczUdFqr/s1600/flores_burbuja-1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ3taLD1rlvBb318LP82mkoNWV3VNsxPmeZ01H4TtkKeBw1VItOsHSC2M4ozix7n3404Fn4J0a3i2Oah3Nb-YOZCOSBxuq4Y79eb2wC2FiNHi-9Nk42aGiaP1LcgqueczUdFqr/s1600/flores_burbuja-1024x768.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
D'aquí unes hores s'haurà acabat el 2014, un any estrany, en què sovint, en posar la data a la pissarra, se m'ha escapat més d'un 2013.<br />
<br />
Encaro el 2015 amb ganes, amb esperança, i amb tot de bons desitjos (i bons propòsits) encara per estrenar.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
No acostumo a fer mai balanços de finals d'any. D'aquest en concret em quedava el regust d'un any dur, de lluita, de decepcions que no esperava trobar. Però malgrat tot, un cop em poso a desgranar tot allò que ha suposat, m'adono que ha estat un gran any, un any ple de descobriments, de primeres vegades, d'afrontar reptes que crèiem no saber superar...i ens n'hem sortit.<br />
Queda molt camí, però vull fer una llista d'aquestes petites-gran coses per quan la recança em digui que no ens passa mai res de bo:</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Ha estat l'any de lluitar pel que més m'importa, les princeses. De reclamar el que era de justícia...i que em sigui donat.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de, després de massa bufetades, trobar la meva veu. Plantar-me i dir "Ja n'hi ha prou". Que hi hagi qui se n'alegri i m'encoratgi i qui, agradant-li més la versió submisa, no sàpiga entendre aquesta JO.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de la nostra primera mani (a la Via vam anar-hi 3 de 4). De sentir les princeses cridar IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i pensar que cal lluitar, encara més si cap, per a un món millor per a elles.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de veure com n'arriba a ser de valenta la M. Veure-la vèncer el terror a l'aigua (un dia parlarem d'on li venia i la irresponsabilitat de segons qui) i no només això, si no aprendre a nedar en un temps rècord que fa que tingui la meva profunda admiració.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de la fi d'una etapa, la de tenir fills a la llar d'infants. D'enyorança de tenir criatures petites, però l'alegria de veure-les créixer sanes i fortes i convertir-se en totes unes princeses de 3 i 5 anys.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de la nostra primera vegada dormint fora de casa. De ser capaços, amb un mínim- quasi nul - pressupost, organitzar una aventura d'aquelles que entren a la retina i perduren a la memòria perpètuament.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any del nostre primer <a href="http://instagram.com/p/v81rmDtKA5/?modal=true" target="_blank">concert</a> i nit sols com a parella des que som pares. Confirmar que seguim sent aquella parella de nòvios que es passaria l'estona mirant-se embadalits.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any del nostre primer casament com a pack familiar. De veure ser feliç una de les <a href="http://a1pamdelagloria.blogspot.com.es/" target="_blank">persones</a> que més estimo i poder ser part de la seva felicitat. </li>
<li style="text-align: justify;">L'any d'entreveure que, en certa manera, existeix el karma. Que a força de ser atents i (intentar ser) bona persona, acabes rebent somriures i detalls de gent -quasi sempre desconeguda- que creu en tu i la teva petita família.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de les sortides culturals. Dels cap de setmana al Museu del Cinema per veure les projeccions d'en Capelito. Que la gran et demani visitar-ne l'exposició i no en tingui prou amb el 3/4 d'hora que passeu recorrent-ne les sales. De visitar el CosmoCaixa i entrar al Planetari Bombolla, sortint fetes unes expertes en planetes, satèl·lits i altres cosos celestials. D'anar al Museu Blau i fer de <a href="http://instagram.com/p/ufdyaCtKJ5/?modal=true" target="_blank">científiques</a>, descobrir que ens encanta explorar i acabar demanant una lupa (i un microscopi) a Ses Majestats. Veure com la seva fascinació i ganes d'aprendre em deixen a mi fascinada. </li>
<li style="text-align: justify;">L'any de la petita obrint els ulls al màgic món de les lletres. De la seva capacitat llampec per aprendre cada lletra i la seva passió per descobrir tots i cada un dels sons que componen cada paraula que diem.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any del nostre hortet urbà amb cara i ulls. De recollir els <a href="http://instagram.com/p/o6XrRotKLF/?modal=true" target="_blank">primers fruits </a>i quedar-nos amb ganes de molt més la propera primavera. </li>
<li style="text-align: justify;">L'any d'escriure i rebre cartes d'aquelles que et deixen un excel·lent gust de boca. D'una anada i vinguda de missives que, espero, duri uns anys més.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any d'obrir un <a href="http://scrapadrap.blogspot.com.es/" target="_blank">blog nou </a>i intentar recuperar aquest des d'on us parlo. De no sortir-me'n massa, però seguir pensant que val la pena anar tornant.</li>
<li style="text-align: justify;">L'any de tenir-vos al meu costat i sentir-vos en molts moments molt a la vora. I que això m'ompli de joia.</li>
</ul>
mafaldahttp://www.blogger.com/profile/09020178828353279722noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-35836898797384457772014-02-17T14:15:00.000+01:002014-02-17T14:15:26.880+01:00De llibres i lletres. Recomanacions de llibres infantils.<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgDH-_VccIemNHRvWHrTsXqSwrb1Vw3CfndC0XbQT47q3NUGaeoc-XkltfjpW5dCJ0r-K59cvKQ_NZhLCe_-UCBhzvKaaUVOkStM5jXAXKyKj9YPcMB0pk5KtCg3lgg8TbM4rr/s1600/mi_primer_libro-1440x900.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgDH-_VccIemNHRvWHrTsXqSwrb1Vw3CfndC0XbQT47q3NUGaeoc-XkltfjpW5dCJ0r-K59cvKQ_NZhLCe_-UCBhzvKaaUVOkStM5jXAXKyKj9YPcMB0pk5KtCg3lgg8TbM4rr/s1600/mi_primer_libro-1440x900.jpg" height="125" width="200" /></a></div>
Dissabte vam anar a la biblioteca.</div>
<div style="text-align: justify;">
Intentem anar-hi un parell de dissabtes al mes, i en sortim carregats d'un bon munt de llibres per a llegir a casa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Abans, però, ens haurem instal·lat a la secció infantil -tristament despoblada sempre que hi anem- i haurem passat una bona estona fullejant, comentant i triant entre el munt de llibres i revistes que hi arriba a haver.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les nenes gaudeixen molt d'aquestes visites i el sol fet de dir-los que hi anirem ja és tota una alegria.</div>
<div style="text-align: justify;">
La <i>M.</i> ha començat a "llegir" amb lletra de pal i, si abans ja li fascinaven els llibres -amb pocs mesos es quedava embadalida davant qualsevol conte de la seva edat- ara la meravella poder descobrir quina és la història que tenen amagada. La <i>petita princesa</i> encara és molt petita per a desxifrar lletres, però fascinada amb tanta varietat, et porta un llibre rere un altre per a que els li vagis llegint.*</div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop hem passat una bona estona immersos entre aventures de colors, toca el moment de fer la tria definitiva que ens emportarem a casa. Aquesta tria està integrada per quatre grups de llibres (tot i que no sempre hi hagi llibres de cada grup):</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li>llibres que trien les princeses. Aquí hi ha de tot, i intentem que passin un segon filtre nostre, tot i que acabem emportant-nos-en algun que no hauríem triat mai els adults.</li>
<li>llibres per a la <i>petita princesa</i>. Per a ampliar el vocabulari, o bé d'alguna temàtica propera a ella (deixar el xumet, anar al wàter i/o l'orinal, etc.)</li>
<li>llibres per a ser llegit per l'adult. Petites meravelles que acostuma a trobar l'A. -té una mena de sisè sentit per a descobrir llibres fantàstics- i que estan escrits en lletra d'impremta.</li>
<li>llibres per a la <i>M.</i> Escrits amb lletra de pal, de manera que ella pugui llegir-los, habitualment al ritme de 5 paraules la mama i 1 ella.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
Aquests viatges a la biblioteca ens han permès conèixer llibres meravellosos que ens ha fet pena haver de tornar i que t'agradaria poder recomanar a petits lectors i els seus pares.</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquest esperit divulgador, començo una secció al blog destinada a donar-vos a conèixer els llibres que ens hem emportat aquesta setmana. A veure si us agraden!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<u>Llibres triats per les princeses</u><br />
<ul>
<li>Cyril Hahn,<i> Bumba i Gorko, el cocodril</i>.</li>
<li>Thierry Laval. <i>Digues on és</i> - una mena d'"On és Wally" molt entretingut.</li>
</ul>
<u>Llibres per a la <i>petita princesa </i>(2 anys) </u><br />
<ul>
<li>Liesbet Slegers. <i>Mira quines cues</i>. Amb solapes que es van canviant i vas veient diferents animals amb la cua que no els pertoca. Entretingut i a més, està amb lletra de pal, o sigui que podria estar al grup 4.</li>
<li>Isabelle Le Guay. Aprèn el nom dels animals. Vocabulari amb imatges de noms d'animals de granja, salvatges, ...<i> </i>També en lletra de pal! ;)</li>
</ul>
<u>Llibres per a ser llegit per un adult </u><br />
<ul>
<li>? <i>El tren</i>. Vocabulari relatiu al tren, les estacions, etc. A casa en tenim un altre d'aquesta col·lecció ("Com? Què? Per què? Junior" de l'editorial Elfos) i a les nenes els encanten. Amb solapes. </li>
<li><span class="st"> Werner Holzwarth. </span><i>La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap</i>. Un conte divertidíssim sobre caques d'animals. Tal qual. L'he llegit als meus alumnes de 2n i els ha encantat a l'hora que anaven dient: "Ecs!" (acabo de veure que hi ha algú que l'ha penjat escanejat a la xarxa).</li>
<li>Mario Ramos. <i>Sóc el més fort!</i> Conte sobre un llop fatxenda que es passeja pel bosc ventant-se de ser el més fort, guapo, etc. N'hem llegit també "Sóc el més guapo" i ens ha encantat a petits i grans.</li>
</ul>
<u>Llibres en lletra de pal</u><br />
<ul>
<li>Nicole Snitselaar i Coralie Saudo. <i>Les marmotes fan vaga.</i> Molt divertit. D'aquells llegits a dues veus (mama/M.)</li>
<li>Isabelle Carrier. <i>La passejada de la Nina</i>. Curiós i molt fàcil de llegir.</li>
<li>David Melling. <i>En Bru necessita una abraçada</i>. Mega-tendre. Estem pensant comprar-lo i tot de tant que ens ha agradat.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
*Des d'aquí una abraçada a la bibliotecària curta de mires que ens va venir a cridar l'atenció perquè la petita (recordem que té 2 anys) expressava de tant en tant la seva fascinació amb "mira!" una mica massa fort pel seu gust. Fomentant la lectura infantil, sí senyor! </div>
<br />mafaldahttp://www.blogger.com/profile/09020178828353279722noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-80350241511407229112013-05-12T15:37:00.002+02:002013-05-12T15:37:43.300+02:00La casa que vull<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifBHB1dM2x88wu5252dYDUpWScfL8KXFfxR7-vxmlin9Ry3oISwwhbBW7xLUYsddc2q90qyd81C1l6WouU0C8fvg9fxIPQu8uzLrL-JAd397Ocm3jrx5DXBwm5sMrxGRDun493/s1600/caseta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifBHB1dM2x88wu5252dYDUpWScfL8KXFfxR7-vxmlin9Ry3oISwwhbBW7xLUYsddc2q90qyd81C1l6WouU0C8fvg9fxIPQu8uzLrL-JAd397Ocm3jrx5DXBwm5sMrxGRDun493/s200/caseta.jpg" width="200" /></a></div>
No em considero pas una persona ambiciosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Intento tan com puc adaptar-me a la realitat que em toca. Em considero afortunada i dono gràcies per tot allò bo que tinc al meu voltant, que no és poc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tot, diuen que somniar és gratis. I el meu gran somni és el de fer-me gran, sense soroll ni pressa, veient com creixen sanes i felices les meves princeses. </div>
<div style="text-align: justify;">
Si a més, pot ser a la casa dels meus somnis, encara millor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No és una casa massa grossa. Té una entrada càlida, acollidora, d'aquelles que conviden a penjar-hi l'abric i oblidar-te del rellotge. </div>
<div style="text-align: justify;">
El menjador i la cuina tenen la mida justa, amb un sofà que incita a passar-hi l'estona abraçats o una taula de la cuina en què es tenen grans converses mentre es prepara el sopar.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha també l'accés al pati del darrere, en què plantar-hi les quatre verdures que composen el nostre petit hort urbà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la planta de dalt les habitacions senzilles, sense grans estridències, tenen el punt just d'espai i confort per a gaudir dels dolços somnis que ens depara la nit. Hi ha el bany i per a mi, la millor habitació de la casa: el despatx-biblioteca. Un lloc ple de llibres fins al sostre en què tota la família pot gaudir de la lectura, l'art o l'escriptura en les dues taules d'escriptori que s'hi han col·locat. És l'espai de l'estudi, el debat o la investigació en un clima de calma i respecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sé que potser passaran els anys i aquest somni no podrà realitzar-se. Em conformo en saber que a hi he estat unes quantes vegades i les seves portes segueixen obertes per a mi. Tan de bo amb el temps sigui digna d'ocupar-ne una com la que ara ocupa una persona de nom esperançador i cor més gran que la casa.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/A1grKC01c5I?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
</div>
mafaldahttp://www.blogger.com/profile/09020178828353279722noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-49477098127976421872013-04-14T09:56:00.001+02:002013-04-14T09:56:15.637+02:00The bich is back!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7_ctRZt-AKS9dQKlcSUIni99Uh_QNBUHqBt9YBWKfY1NRQGm7lhHtaG3jlLk2HnjY1DsRRqyPzpRXCJH19T9Yhq0z0na6X6hTiosbiBmHp_9_ZWj08IPbbvVh0d-YQlaj-8q2/s1600/keep-calm-cause-the-bitch-is-back-2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7_ctRZt-AKS9dQKlcSUIni99Uh_QNBUHqBt9YBWKfY1NRQGm7lhHtaG3jlLk2HnjY1DsRRqyPzpRXCJH19T9Yhq0z0na6X6hTiosbiBmHp_9_ZWj08IPbbvVh0d-YQlaj-8q2/s200/keep-calm-cause-the-bitch-is-back-2.png" width="166" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa més de dos anys que no publicava. Dos anys de silenci amb un munt de vegades mossegant-me la llengua quan el que hauria volgut era escampar tot allò que em passava pel caparró. Dos anys d'un munt de canvis que, poc o molt, et canvien també a tu. De canviar dos cops de casa. De decidir que ja està, que em quedo a l'escola on sóc ara. De passar de mare primerenca d'una bebè petita a mare atabalada de dues nenes d'un i tres anys (i amb ganes d'una altra). D'odiar les manualitats a enganxar-me a una d'una manera espectacular. </div>
De no tenir ni un duro a...deixem-ho estar...<br />
<div style="text-align: justify;">
Fins que he decidit que ja n'hi ha prou. Que, sigui entesa, valorada o llegida, seguiré escrivint tot allò que em fa ballar el cap. Espero que us vingui de gust passar. Fins ben aviat!</div>
mafaldahttp://www.blogger.com/profile/09020178828353279722noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-19199432034854162492011-01-08T21:55:00.004+01:002011-01-09T17:08:06.841+01:00Au, vinga, amunt!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSqk5d3a2rUAQ1Etd-Et3IWh1PDGiJNw7L6QBtSvpwB_YXoeutlB10sx88zYK5sFCXnFse5zB7wtIcpUUt4ZJCBAkE5-im8Vn9EUpdI6u_OJsPkOYHb6hNEwn0rP_uoFYHy1dB/s1600/primer_amor-1280x1024.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 200px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSqk5d3a2rUAQ1Etd-Et3IWh1PDGiJNw7L6QBtSvpwB_YXoeutlB10sx88zYK5sFCXnFse5zB7wtIcpUUt4ZJCBAkE5-im8Vn9EUpdI6u_OJsPkOYHb6hNEwn0rP_uoFYHy1dB/s200/primer_amor-1280x1024.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5559925903582652018" border="0" /></a>De vegades, tot plegat costa. La vida va fotent-te mastegots un rere l'altre. I tu, allà, qual "tentetieso" (que en català és un "saltamartí" però ho trobo més visual en castellà), aguantant estocades una rere l'altra, recuperant-te i aixecant-te un cop, i un altre, i un altre.<br /><div style="text-align: justify;"><br />I quan creus que ja no pots més, que ja has rebut massa, que plegues, que llences la tovallola, allà està ella: aquella mirada, aquell "mama!" que et fa fondre, aquell petó tan sonor, aquella innocència, aquell...<br /><br />La M, i rere ella, l'A, a qui, tot no agradar-li el Llach (com és possible?!) fa seva la cançó "Tinc un clavell per a tu", amb el seu esforç, el seu optimisme, el seu suport,...<br /><br />Jo no tinc un clavell, tinc un ram de vida, de joia, d'esperança.<br /><br /><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=4dfc527" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" height="132" width="353"></embed></object><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-73550053301197455132010-05-12T07:53:00.006+02:002010-05-29T19:41:56.831+02:00Em fa mal tot (Dia Mundial de la Fibromiàlgia)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcHPuSuD17l-UnlRNCJNh1JAz2fuYc8MY6WWbf441cAY3IYsfJigplXUCDY18Zr8fSyjZPHB6DBQoSkE5Uc3BCIctRA-uMr9u4tj4i-7qaBJsEdhOy9cLzcnOWjM6OV7DmVV3D/s1600/circo_tree-1024x768.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcHPuSuD17l-UnlRNCJNh1JAz2fuYc8MY6WWbf441cAY3IYsfJigplXUCDY18Zr8fSyjZPHB6DBQoSkE5Uc3BCIctRA-uMr9u4tj4i-7qaBJsEdhOy9cLzcnOWjM6OV7DmVV3D/s200/circo_tree-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470270772570406306" border="0" /></a>Avui és el Dia Mundial de la Fibromiàlgia.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Això dels dies mundials ho he trobat sempre una enorme bestiesa. M'imagino algú amb un calendari a la mà dient: "i avui...el Dia Mundial de l'Escudella i Carn d'Olla, tomaya!". En fi.<br /><br />Amb tot, si el fet que sigui el Dia Mundial, suposa que es parli un xic d'aquesta malaltia i que una sola persona en tot el país es sensibilitzi amb els malalts que la pateixen, ja haurà fet el fet.<br /><br />Com ja sabeu, <a href="http://sabanah.blogspot.com/2008/03/objectiu-arribar-casa.html">tinc fibromialgia</a>. Aquesta companya toca-nassos fa uns quants anys que m'acompanya i avui, aprofitant que n'és el Dia Mundial, en volia tornar a parlar.<br /><br />Ja us he dit <a href="http://sabanah.blogspot.com/2008/05/un-pas-ms.html">altres vegades</a>, com n'arriba a ser de desconeguda aquesta malaltia. Ja per començar, el diagnòstic és tot un circ: o bé tarden anys en saber què tens -crec que en el meu cas varen ser 2 o 3- o bé te la diagnostiquen com qui res, sense investigar si allò que tens és reuma, artritis o vés-a-saber-què.<br /><br />Ara, des que sóc mare -des de tan bon punt vaig saber que estava embarassada,- he anat descobrint un nou món: la fibromialgia i la maternitat!<br /><br />Diuen que un dels desencadenants de les crisis de dolor, són el canvis hormonals. I això, en una dona, és com condemnar-te a trobar-te malament, com a mínim, un cop al mes (ja m'enteneu).<br /><br />Així doncs, quan vaig assabentar-me que estava embarassada, vaig ser la dona més feliç del món. Però alhora, va sorgir la gran pregunta: i ara què? Perquè amb l'A havíem parlat moltes vegades de com ens ho faríem per tirar endavant una criatura amb la meva malaltia, però mai de com seria dur-la durant l'embaràs. Sabia que l'únic calmant amb què pots medicar-te durant la gestació és el Paracetamol i això, amb algú que ha hagut d'estar amb tractament amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Opiaci">opiacis</a> per seguir endavant, sona a poc, a molt poc.<br /><br />Per sort, tot i l'embaràs difícil que vaig tenir, la fibro va donar-me força treva i, a banda del mal de ronyons, no va haver-hi contractures ni altres dolors.<br /><br />Després de parir, però, i aproximadament al cap d'un mes, el teu cos diu que ja ha tornat a la normalitat. I en tu, la normalitat, és la fibro. I ha tornat, i de quina manera!<br />En aquests quasi 7 mesos he tingut unes quantes crisis petites i 3 crisis fortes, més que fortes, brutals, la última fa ben pocs dies.<br />El dia del meu aniversari, per exemple -fa una setmana-, vaig passar-me'l al llit, plorant de dolor i maleint la malaltia que no deixava gaudir d'un dia com aquest amb la gent que m'estimo.<br /><br />És dur veure com no pots cuidar-te de la personeta que et té el cor robat. I et sents mala mare, que no estàs donant a la M tot allò que es mereix.<br />Però l'A et recorda que no es tracta de quantitat, sinó de qualitat. I que si avui només pots fer-li moixaines estant ajaguda, potser demà ja et podràs aixecar i abraçar de nou la M, gronxar-la, agafar-la a coll i tot allò que a ella (i a mi) li agrada tant.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-85689639565410401092010-03-20T08:43:00.007+01:002014-07-06T16:59:46.039+02:00Coca de forner de sucre, anís (i pinyons)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN8V3q3ETbb-CL_jYnsnoIlnFvOpFvqsCti9usgv6rE1NlU2TFVj91Zc5ngT1gRRlt9-6WomQ_okjx0Q0YCFhbMiaXlmal4YgyyvH2tbDP2YSkBfvW5F-5L5rICV5cazPBwTSq/s1600-h/coca+tallada.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN8V3q3ETbb-CL_jYnsnoIlnFvOpFvqsCti9usgv6rE1NlU2TFVj91Zc5ngT1gRRlt9-6WomQ_okjx0Q0YCFhbMiaXlmal4YgyyvH2tbDP2YSkBfvW5F-5L5rICV5cazPBwTSq/s200/coca+tallada.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450625462807756498" style="cursor: pointer; float: left; height: 122px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 200px;" /></a>Ras i curt: no m'agrada cuinar.<br />
<div style="text-align: justify;">
M'agradaria que m'agradés, però no és així. Em meravella la gent que, com l'A., busca receptes per posar en pràctica, o el meu pare, que amb els 4 ingredients que troba al rebost, et fa un menjar per llepar-se'n els bigotis.<br />
<br />
Jo sóc incapaç de sortir de la verdureta bullida i el tall a la planxa, i no trobo cap plaer en cuinar-ho.<br />
<br />
Amb tot, he descobert un tema culinari que m'apassiona: els postres.<br />
Vaig començar transformant la típica i tòpica coca de iogurt en un pastís d'aniversari de sara i trufa i poc a poc he anat afegint d'altres varietats.<br />
Ara mateix, un plat em té fascinada: la coca de forner amb sucre, anís i pinyons.<br />
<br />
És senzillísima de fer, i el resultat és exquisit. A més, si compares el què et costa a tu fer-la (sumant el preu dels ingredients i el del consum elèctric) et surt mooooooolt més econòmic que comprar-la a la fleca. Un dia haurem de parlar com arriben a ser de cares coques i similars a les fleques.<br />
<br />
Us deixo el llistat d'ingredients i les instruccions per a si algú de vosaltres s'anima. Veureu que són un xic diferents del <a href="http://www.tv3.cat/cuines/receptes/recepta_3726.htm">vídeo de Cuines</a> que, si me'n surto, us adjunto.</div>
<br />
Així és tal i com jo la faig:<br />
<br />
Ingredients per a una coca mitjana:<br />
-250 gr farina força<br />
-5 gr sal<br />
-140 ml aigua<br />
-13 gr oli<br />
-5 gr llevat fresc<br />
-sucre<br />
-anís<br />
-pinyons<br />
<br />
Instruccions:<br />
<div style="text-align: justify;">
-Posem tots els ingredients a l'amassadora -o ho amassem manualment- afegint-hi l'aigua poc a poc i ho amassem durant 12 minuts.<br />
-Ho deixem reposar 45 minuts-1hora, en un bol tapat amb un drap en un lloc resguardat de corrents d'aire.<br />
-Li donem forma de barrot (veieu el vídeo del programa cuines que us enllaço)<br />
-Ho deixem reposar damunt una safata tapada amb un drap fins que dobli el volum (en el meu cas, 1h30min)<br />
-Ho aplanem donat-li forma de coques (de nou, mireu-vos el vídeo que ho explica d'allò més bé), hi afegim l'oli i ho deixem reposar 1/2 horeta més.<br />
-Pre-escalfem el forn a 250º , escampem el sucre i els pinyons (jo no n'hi poso, perquè a l'A i a mi no ens agraden) damunt la coca i cap a coure!<br />
-Ho coem a la mateixa temperatura i amb escalfor a dalt i a baix durant uns 10 minuts o fins que veiem que el sucre ha caramaletizat.<br />
-Tan bon punt ho traiem del forn, hi afegim un rajolí d'anís.</div>
<br />
Apali, bon profit!Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-82695411126875111942010-03-11T09:31:00.010+01:002010-03-11T10:57:36.628+01:00Una experiència indesitjable<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA0b_Tdem0uB_PRYUzkVFeDrc0EJEINPdDkmHGxaPtNImOXbnm-w2kwV1hw-4IQRobh2chLrJbul6C2-scDNWQZcxWcpihWsh-jXHIUv8t0DwFL_Rd-hVSUg8hwc4yHfSo4VsQ/s1600-h/IMG_0121b.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA0b_Tdem0uB_PRYUzkVFeDrc0EJEINPdDkmHGxaPtNImOXbnm-w2kwV1hw-4IQRobh2chLrJbul6C2-scDNWQZcxWcpihWsh-jXHIUv8t0DwFL_Rd-hVSUg8hwc4yHfSo4VsQ/s200/IMG_0121b.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447312935255302354" border="0" /></a>Faig la llista de la compra: mantega, formatge, llet, ...Tot allò que hi havia a la nevera, s'ha de llençar.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Però aquesta és la conseqüència de la nevada que menys m'importa. I és que aquesta nevada m'ha suposat viure una experiència dura, molt dura.<br /><br />Dilluns vàrem arribar a casa els meus pares, a Torroella de Montgrí, prop de les 11 del matí. Havíem de fer quatre gestions un xic urgents al poble i com que a Girona nevava molt feblement, vam decidir anar-hi.<br />Just un parell de pobles abans d'arribar-hi, ja vam veure que la situació allà era del tot diferent: tot estava completament nevat i la neu queia amb volves molt més grosses i amb molta més força en aquella zona que no pas a Girona.<br /><br />Ens va costar arribar (ens va patinar el cotxe pocs quilòmetres abans d'entrar al poble), però almenys ja érem "a casa". La nevada era intensa, i vam descartar fer cap gestió. Per sort, a dins hi havia la calefacció posada i, vist amb la calefacció posada, feia goig i tot, aquell bé de Déu de neu!<br /><br />Aviat, però, van arribar les notícies que començaven a complicar la cosa: la carretera estava intransitable, ens caldria passar la nit allà. De nou, i pensant encara que disposaríem dels beneficis de la llum, ens vam disposar a viure-ho com una aventura més.<br /><br />Però tot allò bo s'acaba, i a les 4 de la tarda, després de preparar el berenar de la M, se'n va anar la llum. Ensurt general, començar a treure espelmes i "<span style="font-style: italic;">bé, caldrà rentar els plats amb aigua freda. Sobreviurem</span>".<br /><br />Passades 3 hores, estàvem pelats de fred i amb la moral una mica decaiguda. El Servei d'Atenció al Client d'Endesa ens donava llargues i acabaven tallant la comunicació quan els demanàvem que ens donessin alguna estimació de la durada.<br /><br />Primera nit a la llum de les espelmes. Fem una mini-porra sobre quan tornarà l'electricitat. L'A., optimista de mena, diu que a mitjanit segur que ja la tindrem aquí.<br />De moment, la nena dorm tranquil·la, després de cruspir-se una farineta escalfada al caliu de dues espelmes posades de cantó.<br /><br />L'endemà al matí -dimarts- la cosa seguia igual. Feia un fred que pelava, però brillava el sol i amb la quantitat immensa de neu que hi ha al patí del darrere, vaig decidir fer un ninot. El gruix és ben bé d'uns 30-40 cm, o sigui que tinc material de sobra i em queda un individu de quasi la mateixa alçada que jo.<br /><br />Els homes -molt prehistòrica la cosa, ho sé- surten a comprar quatre aliments per poder sobreviure, mentre a casa ens quedem la M, ma mare que va en cadira de rodes i no pot sortir, i jo. Estem glaçades, però on toca el sol, sembla que t'escalfis una mica i tot.<br /><br />Al cap de poca estona, ens arriben més males notícies: si seguim gaire més sense llum, tallaran l'aigua. Avisem a tothom que podem i omplim tots els cossis, cubells i palanganes que trobem.<br />Efectivament, cap a mitja tarda, ens quedem també sense aigua.<br /><br />La situació comença a ser angoixant. Tenim fred, un fred horrible. La nena està neguitosa i no entén res. Té les mans glaçades i entre tots plegats, fem el què podem per a què estigui com més bé, millor. No sabem res ni podem contactar amb ningú, ja que tampoc funciona el telèfon. Cap al tard veiem a ma germana, ha aconseguit sortir de casa gràcies a un 4x4 i molta paciència, ja que al seu poble -al cantó del nostre- la neu els arriba més amunt dels genolls. El seu cotxe està travessat al bell mig del carrer. Les notícies diuen que les carreteres encara estan força intransitables i per tant, ens hem de quedar.<br /><br />A mi em domina l'angoixa. Tinc fred, em sento cansada i no veig la sortida a tot plegat. L'A. ja no està tan optimista i ens n'anem al llit segurs que allò encara ha de durar.<br /><br />Dimecres, tercer dia d'aïllament torroellenc, ens vam despertar amb un cel que, tot i que la previsió, segons ens havien dit, era de sol, està ben ennuvolat. El fred era intens i la sensació de cansament i de saturació, anava en augment. Segons diuen, no hi ha hora ni data de tornada de la llum i tant l'A, com jo -i pel neguit que mostra, també la nena- tenim ganes de tornar a casa. Sentim a dir que la circulació està millor i decidim marxar prop de la 1 del migdia. Mon pare i un veí han netejat la sortida del pàrquing amb unes pales i al cap d'una hora, arribem per fi a casa. El paisatge era esplèndid, però les ganes de fer fotos m'han marxat uns quants dies abans.<br /><br />Ens n'hem anat amb l'angoixa de deixar els meus pares desemparats. Sense llum, ni aigua, ni comunicacions com Déu mana. Per sort, al cap d'unes hores ens truquen per dir-nos que ja ha tornat l'electricitat- que no l'aigua- i ens posem a plorar d'alleujament.<br /><br />L'A diu que el text que m'ha sortit és massa dramàtic, però així és com vaig viure-ho jo. Per a mi, han estat dos dies de sentiments contradictoris: d'una banda, desesperació i angoixa per la situació precària en què ens trobàvem; de l'altra, estimació, caliu i solidaritat com poques vegades havia percebut.<br /><br />Per sort, el mal gust de boca, aviat haurà desaparegut.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-15897120515390629692010-01-15T21:51:00.007+01:002010-01-18T19:50:41.112+01:00Sanitas em vol estafar<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2vtWtVfTVcvkvZUvk4SZWjtFq9DaEcydQdR8YabDAD_Oskqug6Za9BYO5d2S3Ih48ng51hmmSXIZSnDS9VmOJX-03ifo_2VaX9pf_FpMK5GZWF4eSdA-V8pDyl5LyuiW4KmR3/s1600-h/fuego_cosmico-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2vtWtVfTVcvkvZUvk4SZWjtFq9DaEcydQdR8YabDAD_Oskqug6Za9BYO5d2S3Ih48ng51hmmSXIZSnDS9VmOJX-03ifo_2VaX9pf_FpMK5GZWF4eSdA-V8pDyl5LyuiW4KmR3/s200/fuego_cosmico-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427076302776195138" border="0" /></a>Tinc una filla de poc més de dos mesos i mig.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Dimarts al vespre va pujar-li la febre i dimecres al matí, en veure que no li remetia amb medicació, vam dur-la al metge.<br />Vàrem anar a Urgències d'una de les Clíniques que ens cobreix la mútua (tant la nena com jo som de Sanitas). Allà, la pediatra va decidir -després d'explorar-la i fer-li analítiques- que calia ingressar. Desconeixien l'origen de la infecció i volien tenir-la en observació i tractament a la clínica, donada la seva curta edat.<br /><br />Hem estat ingressats allà des d'aleshores i la nena sembla que respon bé al tractament (uns antibiòtics d'ampli espectre que li subministren per la via que porta al bracet).<br /><br />Imagineu-vos la nostra sorpresa i decepció quan aquest matí de divendres ens comuniquen, des de l'administració de l'hospital, que la mútua es nega a pagar més l'estada de la nena a la clínica. Al·leguen que només cobreixen casos d'urgència i que aquesta no pot superar el període de 3 dies d'hospitalització. Hem parlat amb tots i cadascun dels comercials i supervisors que ens han agafat el telèfon i només un ha sabut donar-nos-en el motiu: un suposat període de carència que té la criatura.<br /><br />He revisat la lletra grossa i petita de la meva pòlissa i hi queda ben clar que, en cas de provenir d'una altra mútua- com és el meu cas- s'anul·len les carències. A més, tot i que no fos així, com pot tenir antiguitat de més d'un any una criatura de només dos mesos i mig? En quin país de mones vivim en què es nega la hospitalització a un infant?<br /><br />La nena, evidentment, seguirà a la Clínica, i s'hi estarà fins que els metges ho considerin pertinent. Però, per desgràcia, tindrà uns pares que, a banda d'estar preocupats per ella, ho estan per haver de pagar una factura que no té raó de ser.<br /><br /><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;">Edito dilluns 18 per dir-vos que, després d'haver presentat una reclamació a les "altes esferes" de Sanitas, aquest migdia ens han trucat comunicant-nos que la mútua cobria l'estada sencera de la nena a la Clínica.<br />GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT<br /></span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-11692428669195583272009-11-04T13:31:00.005+01:002009-11-04T14:20:15.771+01:00Petita meravella<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMqq_cPZJZt1IPfOMqfpgA2BlcNSopupGXFNHpWWlC7geCrLr99CsFXbs3a8T1PEvoMnJxd7mww7K2wpWdaO8LlENfjRhCWOLq91LQ2dOoFop1V_Jp4qRrqhqUex_tQzNyGSCr/s1600-h/de_color-1280x1024.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMqq_cPZJZt1IPfOMqfpgA2BlcNSopupGXFNHpWWlC7geCrLr99CsFXbs3a8T1PEvoMnJxd7mww7K2wpWdaO8LlENfjRhCWOLq91LQ2dOoFop1V_Jp4qRrqhqUex_tQzNyGSCr/s200/de_color-1280x1024.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400232558332614882" border="0" /></a>Jo no sóc jo. He mutat.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Però no patiu, que la mutació ha estat a fi de bé, i ara sóc una persona molt millor de com era.<br /><br />Els meus sentits s'han aguditzat i la meva oïda, per exemple, és capaç de distingir el més mínim so produït uns quants metres més enllà.<br /><br />No només això, sinó que a més, envia la senyal d'alerta al cervell, que activa els ulls de visió nocturna, que es disposen a escodrinyar el petit habitacle situat als peus del llit.<br /><br />L'olfacte no es queda enrere, i tota jo m'he convertit en una mena de dona amb super-poders que detecten les més minses variacions al meu entorn.<br /><br />I tot plegat és fantàstic. I ho és perquè no hi ha altre meravella al món comparada amb la que ara mateix dorm a dos metres d'on estic escrivint.<br /><br />Una coseta petita, d'ulls curiosos, que tot ho vol veure, tot ho vol tastar.<br />Una persona que fa que la resta no tingui importància, que per un somriure seu aixecar-te cada tres hores no sigui una molèstia ni res semblant.<br />Un petit miracle que fa quinze dies que m'ha canviat la vida i dóna un nou sentit al llevar-se cada matí.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-86136814976415909902009-07-18T13:52:00.003+02:002009-07-18T13:55:22.289+02:00Declaració d'intencionsJa sé que darrerament us tinc una mica abandonats i que no escric res. Prometo un post com Déu mana ben aviat.<br />De moment, un magnífic discurs de Cyrano de Bergerac en la millor versió que se n'ha fet mai. Gallina de piel!<br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YZ5vB-iW388&hl=en&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/YZ5vB-iW388&hl=en&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-25024454681503815842009-06-22T10:28:00.004+02:002010-02-03T08:55:20.411+01:00Com formar un delinqüent. DecàLeg d'Emilio CalatayudI no fa falta dir res més:<br /><div style="width: 425px; text-align: left;" id="__ss_764275"><a style="margin: 12px 0pt 3px; font: 14px Helvetica,Arial,Sans-serif; display: block; text-decoration: underline;" href="http://www.slideshare.net/aboix25/decleg-emilio-calatayud-presentation-764275?type=presentation" title="DecàLeg. Emilio Calatayud">DecàLeg. Emilio Calatayud</a><object style="margin: 0px;" height="355" width="425"><param name="movie" value="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=decleg-emilio-calatayud-1227020538091611-9&stripped_title=decleg-emilio-calatayud-presentation-764275"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=decleg-emilio-calatayud-1227020538091611-9&stripped_title=decleg-emilio-calatayud-presentation-764275" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="355" width="425"></embed></object><div style="font-size: 11px; font-family: tahoma,arial; height: 26px; padding-top: 2px;">View more <a style="text-decoration: underline;" href="http://www.slideshare.net/">OpenOffice presentations</a> from <a style="text-decoration: underline;" href="http://www.slideshare.net/aboix25">aboix25</a>.</div></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-3097334916707778932009-05-31T09:44:00.004+02:002009-05-31T10:42:04.451+02:00I a vegades ens en sortim<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypvNG26EkBgynBB4CjYipdcOYe2PFzC1SkeKJ-SN62ia8sM6u8M0G75uBCsFDb7c79uZS_ysE3yTy6HPtI73vP1vYwt_3wUDeUpqyVMpplqhox4OHG5IDtsGiPJGXxyHRLKjV/s1600-h/annegeddes010kx6.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypvNG26EkBgynBB4CjYipdcOYe2PFzC1SkeKJ-SN62ia8sM6u8M0G75uBCsFDb7c79uZS_ysE3yTy6HPtI73vP1vYwt_3wUDeUpqyVMpplqhox4OHG5IDtsGiPJGXxyHRLKjV/s200/annegeddes010kx6.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5341900720824186306" border="0" /></a>A vegades una cançó et toca la fibra. Te la toca perquè et sembla ben bé que pensessin en tu quan van fer-ne la lletra.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Aquests mesos em passa amb dues cançons del mateix grup, els Manel. Són una d'aquelles descobertes que fa l'A. de tan en quant. De sobte, un dia, et diu: <span style="font-style: italic;">Escolta't aquest grup, són bons!</span><br /><span style="font-style: italic;"></span>I l'escoltes i, en la majoria dels casos, té raó.<br /><br />Les dues cançons que m'acompanyen els últims mesos són "<span style="font-style: italic;">Corrandes</span>" i "<span style="font-style: italic;">Ens en sortim</span>" i el motiu que fa que les lligui totes dues, el meu embaràs.<br /><br />M'he passat mesos sense gosar fer-ho públic al bloc, patint constantment per haver-vos de dir que, <a href="http://sabanah.blogspot.com/2008/07/el-dret-al-pataleo.html">altre cop</a>, ha anat malament.<br /><br />Però no ha estat així. De moment, i passats quasi 5 mesos de gestació, la nena està bé, i creix i es belluga tal i com ho hauria de fer.<br /><br />I començo a pensar que potser sí. Potser malgrat les pèrdues i el repòs els tres primers mesos, l'analítica que denotava alt risc de malformació, i la posterior amniocentesi per descartar-ho, tots els plors i patiments que hem experimentat, han valgut la pena.<br /><br />Ens ha costat molt, hem hagut de patir encara més, però començo a pensar que els Manel tenen raó i potser <span style="font-style: italic;">Ens en sortim</span>.<br /><br />Us deixo les "<span style="font-style: italic;">Captatio Benevolientae (Ens en sortim)</span>"<br /></div><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=d50251e" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-87910555357149970802009-01-26T19:36:00.009+01:002009-01-26T22:16:17.451+01:00(Re)Descobrir Catalunya: capítol 1. El Baix Empordà<span style="text-decoration: underline;"></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkwAFySddmkHEf44If0G-j7YuPFO5m9f9rAlzaEFx-qIj261IkNAM8HyGKQ8CbzjFo4ULN5uloNuPICCwe4TWWnCBa50THWTLkhCj27yCrTbBzLSHUEO4GPI00sKX5xWmFt2hp/s1600-h/monells.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkwAFySddmkHEf44If0G-j7YuPFO5m9f9rAlzaEFx-qIj261IkNAM8HyGKQ8CbzjFo4ULN5uloNuPICCwe4TWWnCBa50THWTLkhCj27yCrTbBzLSHUEO4GPI00sKX5xWmFt2hp/s200/monells.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295712902979720322" border="0" /></a>A moltíssima gent li agrada viatjar. Jo no sóc una d'elles.<br /><div style="text-align: justify;">A mi, doneu-me la tranquil·litat i seguretat d'allò conegut i seré feliç.<br /><br />Els calés tampoc hi acompanyen i la única sortida transfronterera que he fet va ser la lluna de mel.<br /><br />Amb tot, les ganes d'<a href="http://sabanah.blogspot.com/2007/06/anar-sen-al-carajo.html"><span style="font-style: italic;">anar-me'n al carajo</span></a> són fortes i acabo llançant-me a l'aventura, en allò que l'A i jo hem acabat per batejar com <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">(Re)Descobrir Catalunya</span>.<br />Tot just hem fet les primeres etapes, i ens queda molt per recórrer, però els pobles que hem visitat, no ens han decebut gens.<br /><br />Per començar, ens hem fet nostre allò de "conèixer casa teva" i hem recorregut uns quants pobles del Baix Empordà.<br />És una terra que conec i estimo després d'haver-hi viscut quasi vint anys, però com passa sempre amb allò que tens al cantó de casa, hi ha racons que encara no havia visitat.<br /><br />La plaça de Monells és una de les places de poble més plàcides que recordo. Té dues terrasses de bar, a banda i banda, on prendre un refresc a mitja tarda mentre el sol t'acarona els cabells.<br />Un parell de gats potser us facin companyia, i s'estirin a fer la migdiada als vostres peus. De fons, el so del campanar marcant les hores i els ocells jugant a atrapar-se damunt dels vostres caps.<br />Així que, si teniu ganes d'una tarda de calma, la plaça de Monells és el vostre destí ideal.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Zq2XDFhjVzZryLXPhX6mJexop5RiBHdLDr8B0H4q6B2ILhC5kFqGGS7-NOIfnwACjcoGDKePaN6ST1RR-ybDgwJ9gHa8unXabYapRLEOghdIqTH7TjgIYM2R7G-RJq6YG4CQ/s1600-h/pla%C3%A7a+monells.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Zq2XDFhjVzZryLXPhX6mJexop5RiBHdLDr8B0H4q6B2ILhC5kFqGGS7-NOIfnwACjcoGDKePaN6ST1RR-ybDgwJ9gHa8unXabYapRLEOghdIqTH7TjgIYM2R7G-RJq6YG4CQ/s200/pla%C3%A7a+monells.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295713273976480098" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Plaça de Monells</span><br /><br /></div>D'altra banda, diria que han estat un centenar i segur que em deixaria les vegades que he estat a Ullastret. I <a href="http://sabanah.blogspot.com/2008/05/energies-renovades.html">cada vegada que hi vaig</a> m'hi sento bé, calmada, amb la seva plaça emmurallada on veure les criatures jugar, gent asseguda a la terrassa xerrant i avis passant l'estona mentre ho contemplen tot plegat.<br /><div style="text-align: center;"><br /></div></div>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-73644043609562251572008-12-21T21:56:00.009+01:002008-12-21T22:28:16.599+01:00I si publiquessis alguna cosa?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCnmw_zwUAI0Ij4Igyzc9AijTs8pap38IyV6asteyLmXWjp0U10X0A92m5WXzrpWchDeMZAymy6UVeDxJJxhanVA3vHBCet3koGDPet7xbDyggYpcTsO10e9PKNDVFZEBfvii7/s1600-h/_angel_en_el_infierno-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCnmw_zwUAI0Ij4Igyzc9AijTs8pap38IyV6asteyLmXWjp0U10X0A92m5WXzrpWchDeMZAymy6UVeDxJJxhanVA3vHBCet3koGDPet7xbDyggYpcTsO10e9PKNDVFZEBfvii7/s200/_angel_en_el_infierno-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282356204207914114" border="0" /></a>L'A. m'esbronca, en <a href="http://a1pamdelagloria.blogspot.com/">Pep</a> es pensa que faig un concurs a veure qui dels dos publica menys i l'Escubi em truca preocupada en veure que no dic res de res.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />"<span style="font-style: italic;">No, no em ve de gust</span>", "<span style="font-style: italic;">Què coi vols que hi posi?</span>" o "<span style="font-style: italic;">Aviat escriuré alguna cosa</span>" han estat les respostes més comuns al seu interrogatori sobre la meva absència blocaire.<br /><br />La veritat, ras i curt, és que no he estat bé. De fet, no n'estic encara, però comencen a motivar-me algunes coses, i això ja és molt.<br /><br />Perquè per a mi el pitjor ha estat la indiferència, el veure que caus en aquella sensació de "<span style="font-style: italic;">total, per què fer res?</span>" que fa que tot plegat no et faci ni fred ni calor.<br /><br />I s'acosta el vostre aniversari, el Nadal i tota la pesca, i a tu no et motiva res.<br /><br />I l'A. ha d'arremangar-se i buscar mil propostes que et puguin fer il·lusió.<br /><br />I arriba un dia en què, no saps ben bé perquè, acabes assumint que, amb ganes o a desgrat, els dies passen.<br /><br />I que millor afrontar l'any que comença amb desitjos i esperances, que sempre hi ha un xic de sol, entre tant núvol.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-54873423645921115462008-11-11T12:27:00.008+01:002008-11-11T13:11:21.673+01:00De piscines i bombolles<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2etpSGvVXryDZ2EZUnE6BAWWPmfWdEVH5q1sJyxV1Zrh3ejL63qe2jAiaNxC-UlEiCVe7W0OZftD2KCxjxxDRccbgUyoGpU6W0otApdV3eJObN6KjYrk9DGq7Ywmiep2zxpFe/s1600-h/in_blue-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2etpSGvVXryDZ2EZUnE6BAWWPmfWdEVH5q1sJyxV1Zrh3ejL63qe2jAiaNxC-UlEiCVe7W0OZftD2KCxjxxDRccbgUyoGpU6W0otApdV3eJObN6KjYrk9DGq7Ywmiep2zxpFe/s200/in_blue-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267370483802079026" border="0" /></a>Ja sabeu que jo això d<a href="http://sabanah.blogspot.com/2007/06/anar-al-gimns.html">'anar al gimnàs</a>, ho faig per obligació. Si no fos per la malaltia, us ben asseguro que les meves visites a aquest local es veurien reduïdes a <span style="font-style: italic;">entre zero i cap</span>, com diu un bon amic meu.<br /><div style="text-align: justify;">Trobo que hi ha mil activitats molt més divertides o amenes que el passar-te una horeta suant la cansalada amb el monitor de torn cridant com un esparverat.<br /><br />Però no em queda altre remei i ja em veieu, tres dies la setmana, llevant-me a hores en què no estan posats ni els carrers per poder anar a fer quatre piscines.<br /><br />Amb els ulls plens de lleganyes, entro a l'aigua, refotudament freda per a ser una piscina climatitzada i em poso en posició: mirada fixa al sostre, per no perdre el nord, i punt de referència de fi de trajecte controlat, no fos cas que amb una braçada, acabéssim col·lisionant amb el marge final de la piscina i ens tranquéssim el cap o la mà.<br />A més, caldrà controlar no desviar-se massa del tros de carril que ens pertoca, ja que aquestes hores salvatges, quasi sempre ens toca compartir-lo amb algun altre enlleganyat, la majoria oficinistes, que aprofita l'hora de 7 a 8 del matí per posar-se en forma (Cosa que no entenc: tu que no hi estàs obligat, aprofita i dorm una hora més, home!).<br /><br />Peripècies a banda, acabo fent els meus llargs de piscina, i aleshores arriba la meva recompensa: amb una cara de satisfacció total, m'endinso al jacuzzi.<br />A aquesta hora no hi ha ni una ànima i puc estar-me en remull fins quedar com una pansa arrugada.<br />Amb cada bombolla, desapareix una de les neures, dels neguits, de les pors. És com si de cop i volta, tot es tornés més suau, més suportable, més relatiu.<br /><br />Al cap de poc, però, torna a tocar posar els peus a terra i la realitat s'imposa tal com és. Amb el temps just, arribaré a casa, esmorzaré i sortiré volant. M'espera tot un dia de classes, de mals entesos i males educacions. Sort que al cap de res tornen les bombolles...<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-43686891496359759002008-10-21T09:00:00.002+02:002008-10-21T09:00:01.002+02:00Retalls<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0A6uzFtXsD49pFSnR9Ruo0JIsftntAcD_ZFLgup3iKnvkYxH6DmcOFeinY17m8DTPn2RQ1tGHCipzD0R9W7U_kvBZ5cwf6pJ39cz0HNqFu6PfAr2cp7BcACrZSCH-KHFyoqPW/s1600-h/el_final_de_un_destino-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0A6uzFtXsD49pFSnR9Ruo0JIsftntAcD_ZFLgup3iKnvkYxH6DmcOFeinY17m8DTPn2RQ1tGHCipzD0R9W7U_kvBZ5cwf6pJ39cz0HNqFu6PfAr2cp7BcACrZSCH-KHFyoqPW/s200/el_final_de_un_destino-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258850879839589682" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Tots tenim aquella cançó, aquella olor, aquella imatge que fa que, quan hi pensem, ens posem melancòlics, alegres, romàntics...<br /><br />Jo gaudeixo de més aviat poca memòria. Sóc un desastre recordant cites que he contret i, si no fos, per l'A i la pissarra que tenim a l'entrada de casa, oblidaria més d'un compromís.<br />Però vés a saber ben bé perquè, hi ha alguns versos, algunes paraules, que m'acompanyen sempre i que rebroten a la memòria i als sentits sempre que les necessito.<br /><br />En moments com aquest, en què tot plegat costa de pair, em vénen el cap, immediatament, aquestes paraules:<br /></div><br />"<span style="font-style: italic;">De vegades ens perdem sense moure'ns de casa. Sense moure'ns de nosaltres mateixos. Això ha estat un malson. Passa't lentament la mà pel front. Tanca els ulls, si cal. Esborra'l</span>."<br /><br /><div style="text-align: right;">Miquel Martí i Pol-<span style="font-style: italic;">De vegades ens perdem sense moure'ns de casa</span>(Del llibret <span style="font-style: italic;">Espai pel somni</span>)<br /></div><br /><br />"<span style="font-style: italic;">Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.</span> <span style="font-style: italic;">Aprendre a estimar-se la vida, quan la vida fa mal</span>."<br /><div style="text-align: right;"><br />Lluís LLach-<span style="font-style: italic;">Aprendre</span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-70075947444327071562008-10-19T14:27:00.011+02:002008-10-20T08:02:19.581+02:00T'has equivocat!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMMHYwyrGhO5kSm0o6rmAKaTjfriVcj5q81q4P7My-gPhtZ4Y4yvBuDJAzEA18vlVxJB7woCOCMw0r9tgdrXwcWkhyphenhyphenYD1lo1kbrHz02fu4gmZc-TVOCMXlYJBwwqhVSmBKLtO5/s1600-h/itachi-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMMHYwyrGhO5kSm0o6rmAKaTjfriVcj5q81q4P7My-gPhtZ4Y4yvBuDJAzEA18vlVxJB7woCOCMw0r9tgdrXwcWkhyphenhyphenYD1lo1kbrHz02fu4gmZc-TVOCMXlYJBwwqhVSmBKLtO5/s200/itachi-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258849546892866274" border="0" /></a>Divendres, en Pep -que m'estima massa- va escriure un mail preciós sobre mi, parlant sobretot del fet que tingui ganes de somriure malgrat tots els contratemps que arrossego i acumulo.<br /><br /><div style="text-align: justify;">Hi deia coses tan dolces que no goso ni transcriure-les, d'una banda per la vergonya que em fa i, per l'altra, perquè crec que, bàsicament i com diria el mític <a href="http://laiaiatecaspa.blogspot.com/">Zinc Piritione</a>: "T'has <span style="font-style: italic;">etivocat</span>".<br /><br />Jo de campiona no en tinc res.<br /><br />Jo sobrevisc, i prou. I bàsicament ho faig perquè sé que no hi tinc altre remei. Perquè entre moltes altres coses sóc una covarda, algú amb una por tan gran a la mort que ni suïcidar-se gosaria.<br /><br />Sóc una ploramiques, una indecisa i una queixaire (hi ha qui diu que van fer el Barrufet Rondinaire inspirant-se en mi!).<br /><br />Tot em fa por, sóc un nervi que s'angoixa per tot i es passa el dia pensant si no podria haver-ho fet millor.<br /><br />Sóc algú que, tot i tenir les idees molt clares, no gosa dir-les o, si ho fa, busca l'aprovació dels demés, no fos cas que féssim el ridícul.<br /><br />I sí, de vegades somric; però és perquè algú, amb una paciència infinita, s'ho manega per fer-me riure.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-76487188478044227522008-09-18T19:04:00.006+02:002008-09-18T20:32:57.343+02:00Paradisos d'estar per casa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZxep6HaCe1GjeMbu_15eAxuAsJe5ZuYW6D3NDngyogwIpxMmCHqfinDV-7g1bIAPcxWgwFMWVenvox1iakAhQzL9PcYnYTRI-cp6IuLgKz0CF3Mnz4k3vw-Ocwwj8SJO0zwXf/s1600-h/IMG_0063.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZxep6HaCe1GjeMbu_15eAxuAsJe5ZuYW6D3NDngyogwIpxMmCHqfinDV-7g1bIAPcxWgwFMWVenvox1iakAhQzL9PcYnYTRI-cp6IuLgKz0CF3Mnz4k3vw-Ocwwj8SJO0zwXf/s200/IMG_0063.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247431130036348258" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-style: italic;">Quan moriré, porteu-me a l'Empordà.</span> <span style="font-style: italic;">Però mentrestant, si em perdo, busqueu-me a Planoles.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Per a mi, Planoles ho és tot. És el bon menjar, el bon dormir i el millor viure. És seure i no fer res, passejar pels seus carrers, fer ruta muntanya amunt. És trobar aquella pau que pensaves perduda, aconseguir el repòs de l'ànima, mentre alimentes els sentits.<br /><br />A vegades, com passa amb les coses bones, m'oblido que hi és. I busco noves rutes, llocs on passar del neguit a la calma. Indrets i gent que m'acullin quan ja no puc més. I , en certa manera, trobo destins per poder <a href="http://sabanah.blogspot.com/2007/06/anar-sen-al-carajo.html"><span style="font-style: italic;">anar-me'n al carajo</span></a>.<br /><br />Però no és el mateix. Allà dalt, aquest cap de setmana, he assolit unes quotes de benestar que ignorava que existissin.<br />He estat feliç. He gaudit jugant al billar amb l'A, he assaborit cada un dels plats com si d'un festí es tractés. He reposat com feia temps que no feia.<br />I sobretot, he trobat la pau.<br />Al bell mig del Pla de les Barraques, envoltada d'arbres i muntanyes pels 4 cantons, contemplava el pas dels núvols, absorta en el no-res. I vaig adonar-me que, tal com es veien petites les coses des de 2000 metres d'alçada, també s'hi veien els problemes. I em vaig sentir a gust.<br /><br /><br />Us deixo amb una cançó d'en Llach que m'evoca sempre Planoles. Tot i parlar de Porrera, a l'altra punta del mapa, no puc evitar pensar en els seus carrers.<br /><object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0" width="366" height="75"><param name="movie" value="http://www.goear.com/files/localplayer.swf"><param name="FlashVars" value="file=6b562e9"><param name="quality" value="high"><embed src="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" flashvars="file=6b562e9" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" width="366" height="75"></embed></object><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-45033890818645674662008-09-06T13:20:00.005+02:002008-09-06T13:53:51.752+02:00De caldos i rutines<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBkrlc-ruSuSAg5hwxXDTki8Wg-4C_DgtD6an-atD3JHJlJ7_dQ73nawMp2gpv6Tq89eK82I-jxa477Z8B8-aJHiwK-bcD1-GyINV8wdDzdEFeMM3dnGT024UzvYr63PJQSIdr/s1600-h/chef.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBkrlc-ruSuSAg5hwxXDTki8Wg-4C_DgtD6an-atD3JHJlJ7_dQ73nawMp2gpv6Tq89eK82I-jxa477Z8B8-aJHiwK-bcD1-GyINV8wdDzdEFeMM3dnGT024UzvYr63PJQSIdr/s200/chef.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242874792588216114" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Avui he anat a mercat.<br /><br />Fa un temps, de visita a ca la Zel, vaig llegir que havia fet caldo. Encara que fóssim a ple agost, em van entrar unes ganes immenses de menjar-ne, de manera que vaig estar atabalant l'A. per a què me'n donés la recepta.<br /><br />Fins avui, però, no havia tingut ocasió de poder anar al Mercat Municipal a buscar-ne els ingredients.<br />M'hi he emportat l'A, que m'ha assessorat en la meva nul·la i vergonyosa manca de coneixement del món vegetal.<br />És molt trist, però no sé quina cara fa un nap, un api i tot just començo a saber què és un porro.<br />Així doncs, millor anar pel món amb el mestre, que em dirà de què n'he de comprar només un o bé tot un manat o si no és època de naps i la patata que cou millor és la de no-sé-quina-variant.<br /><br />Ha estat prou educatiu, i n'he sortit amb mig quilet de mongetes que estan fent el xup-xup a la cuina mentre escric aquest post.<br />Hem aprofitat també per comprar el pa a la millor fleca de la contrada, de manera que he marxat a casa amb el cistell ple de coses que feien ensalivar.<br /><br />Després d'una visita a la carnisseria, nova tanda de classes de tècniques bàsiques de cuina a casa, amb les quatre últimes instruccions per deixar-me <span style="font-style: italic;">sola davant el perill</span>.<br /><br />La cuina és ara mateix un autèntic mostrari d'olors, amb un conjunt d'aromes que fa que vulguis treure la cullera i cruspir-te els gustos que omplen l'aire.<br /><br />Mentre, jo sec davant les tecles, amb el brunzit del <a href="http://www.solostocks.com/lotes/comprar/vixer-robot-aspirador-inteligente-2008/oferta_2814404.html">robot-aspirador</a> fent la seva feina, i l'A barallant-se amb el dibuix d'una fitxa que vull preparar per als meus petits alumnes.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-64144512653418072212008-08-04T13:11:00.007+02:002008-08-04T14:12:11.395+02:00Jocs de matinada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgujklZ60RnBdTUkxhsA6MqayySznscR972DPvBqxYxHjdPHym6fBGXS_cyAga25UhucP1qiKIuanvJ1BFwMIgGMXg6Q1uB4gCzp78CTV3FUrSJbs8R_CndovRwdHKw_xKv82QY/s1600-h/partida-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgujklZ60RnBdTUkxhsA6MqayySznscR972DPvBqxYxHjdPHym6fBGXS_cyAga25UhucP1qiKIuanvJ1BFwMIgGMXg6Q1uB4gCzp78CTV3FUrSJbs8R_CndovRwdHKw_xKv82QY/s200/partida-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5230627729845240338" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;"><blockquote>Ja ho sé! Agafem el 9 vermell d'allà, l'ajuntem amb el 8 que tenim i ho afegim al 7 d'allà baix. Ho veus?</blockquote><br /></span><div style="text-align: justify;">Quarts de dues de la matinada.<br />Fa estona que la son ens ha abandonat a l'A. i a mi.<br /><br />És ja la 3a partida de <a href="http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates56/opciones/sabias/rummy/rummy_archivos/rummy1.jpg">Rummy</a> que juguem i de moment la sort ens acompanya. Tot i això, juguem per diversió i quan mon pare es queda travat sense saber com aprofitar el 3 groc que té a la mà, busquem entre tots una combinació per col·locar "la peça maleïda".<br /><br />Frueixo. Miro al meu voltant i hi veig gent que m'estimo passant-ho bé. I això augmenta la sensació de benestar que fa estona que m'envaeix.<br /><br />Aviat serà hora de plegar veles -ens queda prop de 3/4 d'hora de camí fins a casa- i vull aprofitar els últims moments de la partida.<br /><br />M'adono que, de nou, la millor vetllada ha arribat de manera improvisada. No pensava quedar-me ni a sopar i estic gaudint d'una estona única d'aquelles que et queden gravats al disc dur de la memòria.<br /><br />Quan ens acomiadem, ens queda el regust amarg del dubte: serà tan divertit la pròxima vegada?<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-82890197971287564192008-07-14T18:26:00.004+02:002008-07-14T19:10:05.631+02:00El dret al "pataleo"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicfgUC2XJ7lOwWGfXYWPIrXlpCQdn9VNtAOlg54Q9Z8_jn76PLqy-eKpWVieOKTFTD3b9OOd0XQ-BwxINl6PcirLdHRQJtJdUOOxySyHwB5sbCcoaGCTGv3E_wTxZh8t-OAdVV/s1600-h/lagrimas-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicfgUC2XJ7lOwWGfXYWPIrXlpCQdn9VNtAOlg54Q9Z8_jn76PLqy-eKpWVieOKTFTD3b9OOd0XQ-BwxINl6PcirLdHRQJtJdUOOxySyHwB5sbCcoaGCTGv3E_wTxZh8t-OAdVV/s200/lagrimas-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222917654336649938" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Em molesta de mala manera la tendència actual a no expressar tristesa o dolor.<br /><br />L'expressió absurda i sexista de "<span style="font-style: italic;">els homes no ploren</span>" ha passat a un <span style="font-style: italic;">"però tu res de plorar, eh?!</span>", que no entén de sexe, edat, ni situació, i que ho domina tot.<br /><br />Ja pots estar destrossat i havent rebut per tots cantons, que has de ser fort, mostrar enteresa.<br />Plorar o mostrar-te trist és quelcom sinònim d'algun tipus de feblesa, d'inferioritat, de falta de superació.<br /><br />I servidora de vostès n'està fins el capdamunt.<br /><br />Me'n sortiré, seré feliç, valoro tot allò que tinc i la gent que m'estima.<br />Però estic trista. I ploro. I hi tinc tot el dret.<br />Superar dos embarassos fallits en sis mesos no és fàcil i el <span style="font-style: italic;">derecho al pataleo</span> quan no fa ni una setmana de l'últim, és un dret adquirit.<br />Tota ferida necessita el seu temps. Temps per fer crosta, que més endavant es convertirà en cicatriu.<br />Amb les ferides del cor passa el mateix.<br /><br />Com em deia un amic:<br />-<span style="font-style: italic;">Plora tant com et calgui. Va bé per fer neteja.</span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-5344507938904847682008-07-10T20:25:00.002+02:002008-07-10T20:26:35.403+02:00Compte amb el cap!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3040/2652511184_872e58cbe4.jpg?v=0"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3040/2652511184_872e58cbe4.jpg?v=0" alt="" border="0" /></a>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-12233061.post-21619021829541022302008-05-22T10:58:00.006+02:002008-05-22T11:45:41.949+02:00Un pas més?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2NAft48oPgKh6TtC8VZaTeB4A_fnOCrW8UGxBknlSBoWla5JK7IIN5zZhDIlNQwvumDCCqadwd8I3Gz0G4dfGM47eNPrl7ozwUuHaQ0XQUCZp7qJVM05KmG0CgyKBhAB4eGZI/s1600-h/el_valle_de_las_hadas-1024x768.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2NAft48oPgKh6TtC8VZaTeB4A_fnOCrW8UGxBknlSBoWla5JK7IIN5zZhDIlNQwvumDCCqadwd8I3Gz0G4dfGM47eNPrl7ozwUuHaQ0XQUCZp7qJVM05KmG0CgyKBhAB4eGZI/s200/el_valle_de_las_hadas-1024x768.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5203134120513835250" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">El Parlament de Catalunya va aprovar ahir, per unanimitat, una moció que insta al Govern a crear 8 noves Unitats Hospitalàries Especialitzades per tractar la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica. Podeu llegir-ne la notícia <a href="http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2865217">aquí</a> i <a href="http://www.avui.cat/article/mon_politica/30887/picabaralla/entre/madre/diputat/ciu/causa/la/fibromialgia.html">aquí</a>.<br /><br />Amb aquesta malaltia, com passa per desgràcia amb moltes d'altres, estem tot just a les beceroles de poder-ne conèixer del cert les causes i actuar en conseqüència.<br />La diagnosi es fonamenta, bàsicament, en símptomes que el malalt expressa tenir.<br />Això, afegit a la manca de formació i d'informació de la majoria de la classe mèdica, ha derivat en dues realitats tan deplorables l'una com l'altra:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>d'una banda, la de pacients que durant anys (en el meu cas crec que varen ser 3 o 4) s'han sentit menyspreats pels metges que els atenien. Metges que no sabien o no volien reconèixer una dolença real que, cada cop més, visitava la seva consulta.</li><li>de l'altra, la de pacients que, afectats per algun altre tipus de patologia, han estat diagnosticats amb aquesta malaltia, la qual cosa suposa un menor esforç de programació de visites, proves mèdiques, etc. per al metge en qüestió.</li></ul><div style="text-align: justify;"><br />La noticia em satisfà i molt, però queda encara un camí molt llarg per poder-nos sentir satisfets.<br /><br />A la creació d'aquestes Unitats Especialitzades (que ja veurem quan es posen realment en funcionament) cal afegir-hi allò que per a mi, és el factor decisiu: una formació i informació de qualitat a tots els agents implicats: metges, malalts i familiars/societat.<br />Hi ha massa desconeixença i si existeix quelcom capaç de fer mal, és la ignorància.<br /><br />No fa pas gaire algú va dir-me que el meu blog tracta de la fibromiàlgia.<br />No és pas la meva intenció, ni crec que aquest sigui el tema de fons dels meus escrits.<br /><br />Sóc una persona complexa, com la majoria d'humans, i un dels aspectes que em fa com sóc és el fet de patir una malaltia.<br />Per això, i per la facilitat que representa parlar d'allò viscut, en dono testimoni.<br /><br />Tan de bo ni jo ni ningú hagués de sentir mai més allò de "<span style="font-style: italic;">de debò que et fa tan de mal?No serà que tu mateixa t'ho provoques?</span>"<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com9