diumenge, de maig 18, 2008

Energies renovades


Tots els tons del verd. I pau, molta pau.
L'A i jo passegem mig abraçats per un camí a les afores d'Ullastret. Fa una tarda tranquil·la, que convida a pair el copiós dinar del migdia amb una passejada sense rumb ni horari fix.
Mentre érem al poble, hem estat xerrant de tot i de res, com ens agrada a nosaltres. Tal i com en sortíem, però, em anat emmudint: poc a poc ens hem tornat en dos badocs que miren roselles o intenten, sempre en va, fotografiar la llum que es filtra entre els núvols allà a la llunyania.
Respiro, m'enamoro del paisatge, agafo forces per afrontar un nou dilluns.
Un cop de nou a l'hotel, ens instal·lem a la saleta, on, entre queixalada i queixalada del sopar, acabem de buidar el pap. La nit segueix a la tarda, i amb ella arribarà, com sempre ho fa, un nou matí.
El cap de setmana ha estat magnífic i com acostuma a passar, s'ha acabat massa d'hora.
Em queda un munt de records, sensacions, carícies.
Un petit cofre on recórrer quan la realitat diària m'esborri el somriure que aquests dos dies han aconseguit dibuixar.