dijous, de novembre 23, 2006

Nadal

Permeteu-me que fugi del tòpic de moda per declarar, obertament, que M'AGRADA EL NADAL. Aquesta època de l'any m'és especialment agradable i perquè no, màgica. És en aquestes dates quan aprofito per estar amb aquells qui estimo i el dia a dia o la malaltia no em premeten visitar com voldria. I, si el sou m'ho permet, aprofito per fer-los el regal que voldria fer altres vegades però no m'ha estat possible. I ho vaig perquè vull. No m'hi obliga ningú. No em dieu que això no és tot un plaer: veure, com des del més petit al més vell, s'emocionen i se'ls il·luminen els ulls davant d'aquell detall (per petit que sigui) que mostra que penses en ells i en allò que els agrada més. Petit-gran plaer, com tots amb els que omplo aquesta pàgina. La vida m'ha premiat envoltant-me de gent que fuig d'hipocresies absurdes i busca el benestar dels seus. I celebrar aquestes dates amb ells és tota una festa. Potser per això vaig decidir casar-me en dates nadalenques, per poder afegir més joia, si cal, a la que m'acompanya quasi un mes seguit. Perquè jo, tal com les criatures i els centres comercials, ja em trobo immersa en l'ambient festiu que durarà ben bé fins passat Reis. Els meus alumnes hi col·laboren, com sempre, aportant-hi una il·lusió que la duresa de la vida acostuma a esborrar a mida que ens fem grans. Tota una llàstima.
En fi, deixeu-me que us enviï els meus millors desitjos a tots aquells que, com jo, encara disfruteu de la màgia del Nadal.