Per fi ha sortit el sol que tant trobava a faltar. Després d'un hivern extremadament fred i una primavera que amenaça plujosa, ahir vaig tenir un petit glop de felicitat en veure'l passar a través de les làmines de les persianes.
No sé a vosaltres, però a mi sentir els rajos de sol a la cara ni que sigui durant un breu instant de temps, em proporciona una sensació de benestar difícil d'explicar. És com si de sobte una petita onada de tranquil·litat omplís tots els espais del meu cos i alhora em donés força per encarar-me a allò que se'm pugui plantejar.
Doncs bé, aquest matí he tingut un d'aquests instants màgics en haver d'estar-me una estona treballant a l'exterior. Tot i el soroll que hi havia i la impossibilitat de poder desconectar completament, aquest petit moment m'ha servit per fer fugir malsons i agafar energies per afrontar el ritme d'una vida que com cantava en Gavaldà, sovint és bonica...però complicada.
No sé a vosaltres, però a mi sentir els rajos de sol a la cara ni que sigui durant un breu instant de temps, em proporciona una sensació de benestar difícil d'explicar. És com si de sobte una petita onada de tranquil·litat omplís tots els espais del meu cos i alhora em donés força per encarar-me a allò que se'm pugui plantejar.
Doncs bé, aquest matí he tingut un d'aquests instants màgics en haver d'estar-me una estona treballant a l'exterior. Tot i el soroll que hi havia i la impossibilitat de poder desconectar completament, aquest petit moment m'ha servit per fer fugir malsons i agafar energies per afrontar el ritme d'una vida que com cantava en Gavaldà, sovint és bonica...però complicada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada