dijous, de gener 24, 2008

Malson


Pronto todo esto habrá pasado. No será más que un recuerdo, algo que contar a los nietos, arrinconado por un montón de cosas bonitas que te van a pasar”.

Això és, més o menys, el que em deia fa dos dies la infermera, quan, estirada en aquell llit d'urgències ginecològiques, li vaig confessar que tenia por.


I és que segurament és por el sentiment que més m'ha dominat aquests dies. Això, i grans dosis d'incertesa, que és quelcom que a mi em produeix encara més por.


En menys de 24 hores, vaig passar de creure que tenia un trastorn hormonal “normal”, a descobrir que estava embarassada i d'aquí, a saber que era ectòpic i que, per tant, cal avortar.

Des d'aleshores, la meva vida és un caos. Visc amb angoixa el fet de veure com he perdut el control de tot, començant pel meu propi cos.

Les hores passen, els metges canvien, i la única cosa que em diuen que puc fer és esperar. Descansar i esperar. I a mi les esperes em desesperen. I més quan no sé què coi estic esperant.


És per això que s'ha apoderat de mi un creixent estat d'impaciència. Vull que passi el temps i vull que ho faci ja. I recuperar el control del meu cos, i tornar a treballar, i barallar-me amb els nens que diuen que no volen pintar la fitxa, o amb l'A que em diu que avui em toca anar a nedar. I oblidar-me de tot. Aconseguir el què deia la infermera, convertir-ho només en un mal record.

dimarts, de gener 08, 2008

De justícia


Ara mateix, l'A es troba declarant en un jutjat de La Bisbal. Hi és com a "part perjudicada" en el judici contra la fleca Gusó per la intoxicació amb coques de Sant Joan l'any 2002.

El primer que caldria observar és que la justícia, en aquest país nostre, no és allò que poguérem dir ràpida: han calgut 5 anys, un arxivament, una reobertura i un aplaçament per a arribar fins al judici actual.

El segon punt fa referència a allò que reclamem. Avui, quan parlava amb A sobre una de les preguntes que li formularien a la tarda, ens ha sorgit el debat: volem indemnització?
És evident que no vàrem posar la denúncia per a rebre cap compensació econòmica. Vàrem fer-ho única i exclusivament, davant la nul·la reacció dels amos d'aquesta fleca amb les persones afectades. Fa més de 5 anys de tot plegat i mai, MAI, s'han dignat a demanar disculpes, i això ens indigna.
D'altra banda, és cert que aquesta intoxicació va suposar-nos uns dies difícils, dolorosos i angoixants. A casa vaig tenir pare, mare, parella, germà i amiga intoxicats, dos d'ells, força greus, amb uns dolors i unes febrades que no desitjo a ningú que conegui. L'A va perdre dies d'estudi a una setmana pels exàmens de la facultat; però a banda d'això, també va produir-li un malestar i decaïment que per bé que el pitjor ja havia passat, va perdurar ben bé 2 mesos.

No espero gran cosa d'aquest judici. Em queda, però, la tranquil·litat de saber que, almenys, hem fet allò que crèiem de justícia.