dimarts, de març 27, 2007

On són els iogurts?

L'A., ha entrat al menjador amb cara de circumstàncies: “No tenim iogurts. Ho sento”. I a mi ja m'ha començat el tic nerviós a l'ull mentre veia passar la meva vida pel davant. “Com que no hi ha iogurts? I què carai faig, jo, ara?!”

No ha gosat respondre res. Durant els meus vint-i-moltíssims anys de vida, inclosos els que fa que la comparteixo amb ell, SEMPRE menjo iogurt natural per postres de sopar. Aquesta premissa només s'ha vist interrompuda en circumstàncies molt excepcionals, i un dia normal i corrent com el d'avui no pot considerar-se part d'aquest grup d'excepcions.

Suposo que és per això que fa estona que s'ha amagat fent veure que mira la televisió i no ha remugat gens ni mica quan li he demanat de fer servir l'ordinador. Coi, que en aquesta república independent de ca nostra (semblo l'anunci de l'Ikea) cadascú té el seu paper, i el de l'A. consisteix -a part de moltes altres coses, no ho minimitzaré pas- en responsabilitzar-se que no falti res important en l'apartat alimentari. I ELS IOGURTS SÓN UN ELEMENT MÉS QUE IMPORTANT EN LA MEVA ALIMENTACIÓ!

Que quan tenia dos anys, sort en va tenir ma mare dels iogurts per mantenir-me alimentada! Jo tenia una paràlisi facial que em deixava inutilitzada mitja cara i m'alimentava quasi exclusivament, de iogurts. Ella sempre diu que pensava que amb tanta sobredosi els hauria acabat aburrint, i va succeir ben al contrari, són la meva passió. Ah! I no valen imitacions barates o sucedanis, que una té el gust molt ben educat: els iogurts, han de ser de qualitat. No tinc exclusivitat amb cap marca, però tampoc em conformo amb qualsevol exemplar.


Així doncs, faig una crida: gent de Girona o voltants, si teniu iogurts naturals, feu-me'ls arribar!

Us estaré eternament agraïda.

dilluns, de març 26, 2007

Verges 2007

"S'està bé, plegats, a Verges..."


No pensava anar-hi. Dec ser una de les poques persones -la única potser-, que tot i tenir entrades pel penúltim concert de'n Llach a Verges, no hi pensava anar. L'A. me les va comprar amb tot l'amor del món pensant-se que faria bots d'alegria, i només va rebre que un gerro d'aigua freda en forma de: “No sé pas si hi podré anar...”.

Pobre nano, un dia d'aquests me'l beatifiquen si no fos perquè és ateu recalcitrant!

En fi, que vaig estar-me els dos dies següents mantenint la meva fixació negativista amb el tema. Coi, tampoc és tant rar reaccionar així si portes més d'una setmana havent-te de dopar amb opiàcids per aguantar els dolors d'una malaltia toca-dallonses! Ell, però, seguia tan tranquil, mentre jo patia per ell, pels diners perduts, i pel pobre Llach amb dues butaques buides per culpa meva. Tot un drama, vaja!


En fi, i com podeu suposar, vam acabar anant-hi. I no me'n penedeixo pas. No us negaré que vaig acabar amb el cap (i el cul!) destrossats de les hores d'espera, les del concert, i les de tornada, però no ho canviaria pas. Sóc d'aquelles bledes que quan en Llach cantava “Tinc un clavell per a tu” pensava que m'ho cantava a mi, per allò de tenir pena al cor i blablabla...!

dissabte, de març 24, 2007

Via Crucis (oda al mestre de primària opositor)

Si hi ha un personatge que estigui seguint al Via Crucis de Setmana Santa a part del nostre estimat Estatut, aquest és el mestre opositor de Primària. Que diràs: "Via Crucis? Si només ha d'estudiar i a viure a cos de rei!". Aish, que n'estàs d'equivocat, estimat lector! Per il·luminar-te a tu i a possibles aspirants, ningú millor que algú que pateix aquesta creuada, per poder-te guiar en el seu viatge a Itaca particular. Au, seu, i pren apunts de les diferents parades a seguir:

  1. Tinc el títol, per tant existeixo. Primer error. Si pensaves que pel sol fet d'haver estudiat la carrera que et duia a un títol homologat i passar-te una pila d'anys exercint la professió, existies, anaves ben equivocat. Pel Ministeri i el Departament, ets una mena d'ésser fantasma: hi ets, t'usa, però no et reconeix l'existència entre els humans. Fins i tot parla de convocar places per a la teva especialitat, però segueixes sense existir.

  2. Ja existeixo. Ara, a estudiar! Segon error. Si bé després d'anys i panys, finalment han decidit atorgar-te la visibilitat, només tens un títol, res més. Quan, il·lús de tu, has pensat que ja n'hi havia prou i has decidit apuntar-te a una acadèmia per preparar les oposicions, t'adones que no hi ha temari per estudiar. "Com pot ser? No existia?" Sí, estimat amic, però no tens temari. Davant teu, queden uns mesos de conjectures, suposicions i endevinacions per configurar el que creus que serà el teu temari i començar a estudiar. Que això sí, el temps de què disposes, és el mateix que per les altres especialitats dotades de temari. O et creies especial?

  3. Surt l'esborrany. Estic salvat! Tercer error. Més il·lusionat que mai, t'aboques a l'estudi dels temes que figuren a l'esborrany del Ministeri pensant que, tot i que disposis de poc tems, tu pots aconseguir-ho. Dos mesos i mig més tard, t'adones de com n'arribes de ser de bleda. En la resolució definitiva, han eliminat dos temes de l'esborrany, n'hi han afegit dos més, i han canviat la majoria. "I ara què faig? Cremo els apunts inútils en forma de foguera de St. Joan?". Però tu ets dels que no es desanimen, i decideixes seguir endavant.

  4. Ara sí que sí. Ja s'ha publicat al BOE, ja és la definitiva. Quart error. Pensar que ja no te'n poden fer cap altra, perquè estàs a finals de març i queden només tres mesos per l'examen, ha estat la teva última badada. Faltava la paraula del Departament, que per això tenim transferides les competències! Llegeixes l'esborrany (és tot allò de que disposes a tres mesos per l'examen) i t'adones que les coses han canviat: de no ser ningú, ara ets l'especialitat de magisteri amb més temari: 28 temes en lloc de 25! No saps si muntar una festa per celebrar aquesta mena de supremacia o penjar-te del llum del menjador després de dinar (que val més morir tips que no amb gana): tres temes més! Truques, desesperat, a l'acadèmia: quan podràs tenir-los? Et diuen que t'ho prenguis amb calma, que fins que no surti el temari definitiu, no ho pensen publicar. Decideixes prendre-t'ho rient. Avui, definitivament, no penses estudiar ni una línia més. Aniràs al cine, de compres, o a fer el gos al sofà. Acabes de proclamar amb veu alta el teu nou lema: "cornut i pagar el beure, això sí que no!".

Espero que les meves paraules t'hagin servit de guia, oh! estimat desconegut. Si veus algun pertorvat cridant pel carrer: "només em faltava això!", no li tinguis en compte: és un mestre de primària opositor reaccionant a la última sotragada.

Apali, fins aviat!